dilluns, 21 de desembre del 2009

BON NADAL I BONES FESTES A TOTHOM

Per a despedir definitivament el meu bloc, em vui acomiadar de tots vosaltres amb un vídeo molt divertit realitzat per una companya.

El vídeo

Espero que us agradi.

Una abraçada per a tothom.

L'instrument de les petxines




Aquest és l'instrument que jo i les meves companyes, Arantxa Lordén i Cristina Gómez vam realitzar per a música, hem creat un vídeo amb el Windows Movie Maker, adjuntant fotografies, imatges i al final un vídeo amb el so que realitza el nostre instrument anomenat: "Mòbil de petxines", espero que us agradi.

"Valoració personal"

És hora de fer la meva última entrada del meu bloc durant aquest semestre, la meva valoració personal en relació a la creació d'aquest és molt bona, tot i que, he de reconèixer que m'ha portat temps i esforç per portar-ho tot al dia i ben organitzat.

En aquest bloc he intentat, de la millor manera possible, anar recollint tots aquells aspectes que fèiem durant les classes i, per tant, ho valoro com algu molt positiu perquè m'ha ajudat a conèixer i a saber utilitzar programes dels que mai havia sentit parlar i els quals, se que en un futur, com a futura educadora, em seran de gran utilitat.

Durant l'elaboració de tot el bloc hi havia moments en els que pensava que no seria capaç de realitzar la feina, però amb esforç i ganes he descobert que tot allò que et proposes ho pots aconseguir. Per a mi a estat, un aspecte de superació sobre mi mateixa, perquè ho em posava les piles i ho anava fent tot dia a dia o se m'acumulava tota la feina.

De tots aquells programes que hem tractat durant les classes de noves tecnologies (TIC), si he d'escollir dos, em quedo amb els següents:

  • Windows Movie Maker: Penso que és un programa molt útil el dia de demà com a futura educadora, pots crear vídeos, contes, projectes didàctics,etc. i utilitzar-los com a medi d'exposició davant dels infants. Personalment, mai m'hagués imaginat que seria capaç de realitzar els vídeos que hem creat durant aquestes sessions.
  • Programa JClic: Penso que és un programa molt útil, complex, però molt adequat per a treballar amb els infants. Per aquesta raó crec que serà un dels programes que més utilitzaré el dia de demà amb els meus infants. M'ha sorprès molt el poder crear els meus propis jocs, les meves activitats, etc. fetes tal i com jo volia i amb la finalitat que jo els hi volia donar. I puc dir, que em sento orgullosa del meu projecte recollit amb aquest programa.
Fins aquí el meu bloc. Espero que us agradi. Petons i abraçades per a tothom.

"Un uso moderado de videojuegos"


Aquesta noticia la van tractar tres dels meus companys, la Laura Cortada, l'Eloy Gaspar i el Guillem Riu. El títol de la noticia és el següent:
"Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños". El país.com

Després de llegir cadascú la noticia que ens van portar fotocopiada els nostres companys vamb arribar a algunes conclusions sobre aquest tema que són les següents:

  • Un ús moderat no perjudica el rendiment acadèmic dels infants.
  • És més freqüent la utilització de videojocs en els nens que en les nenes, i aquests normalment juguen a jocs més agressius com són els de guerra o lluita.
  • Hi ha molta gent que defensa la utilització dels videojocs, ja que ajuden a la visió, a la relació òculo-manual, estimulen l'aprenentatge, la innovació, milloren el raonament dels infants (perquè en alguns casos han de fer estratègies), etc.
  • Amb els jocs d'aprenentatge es pot arribar a motivar la ment dels infants.
  • És perillós l'accés d'hores que es poden passar davant de la consola perquè això pot causar angoixa, ansietat,etc., per tant, en aquests casos hauríem de vigilar els infants.
Frase: "Hi ha pares i mares que tindre el nen/a davant d'una consola és una manera de tindre
aquest infant aparcat".
Estic totalment d'acord amb aquesta frase, ja que és veritat que molts pares, per les raons que siguin, que arriben cansats de treballar, necessiten els seus moments,etc. decideixen comprar una consola al seu fill perquè així el tenen distret amb allò i no han d'estar tan pendents de la criatura.

Desprès de tota la sessió penso que no perquè un infant no tingui consola, ja que tots els seus amics la tenen i ell/a la demana però els seus pares no li compren, no és menys que els altres. I una altre conclusió que he pogut extreure és que si els jocs són els adequats per a l'edat de l'infant pot ser un aspecte bo, perquè els pot ajudar a ser més estratègics per exemple.

I fins aquí la ultima sessió de seminari.

Diferents contes

En aquesta sessió de seminari van se 3 companys els encarregats d'explicar 4 contes infantils, aquests contes van ser els següents:

"La llegenda de St. Jordi"

Aquest conte el va explicar la meva companya Laura Cortada, per a l'explicació d'aquest va utilitzar l'ordinador portàtil amb imatges referents al conte, a cada imatge explicava una part de la història del conte. La llegenda de St. Jordi tracta sobre un drac que va per un poble i es vol menjar als seus habitants, aquests decideixen fer a sorts quin habitant es menjarà el drac cada dia, fins que arriba un dia, en que és la princesa la escollida, però abans que el drac se la pugui menjar, arribar un caballer amb una espasa i mata el drac, de la sang que aquest desprèn apareix una rosa, i es per això, que cada 23 d'abril és tradició regalar una rosa.


"El pollet groguet"

Aquest c
onte el va explicar el meu company Guillem Riu. Jo personalment, mai havia escoltat el conte que anava a explicar, aquest tracta sobre un pollet que va buscant els seus germans perquè no els troba i va decidir buscar en tots els ous que trobes pel bosc per veure si estaven allà. Al llarg del seu camí, es va trobar amb un ànec, un cocodril, una tortuga, una serp, un cigne de color blanc i finalment tots junts van decidir acompanyar al pollet a buscar a la seva família i el van trobar.

Penso que es un conte molt interessant perquè a cada pàgina es descobreix un animal diferent i d'aquesta manera els infants poden col·laborar i conèixer millor els animals que hi surten.
El Guillem va acabar el conte d'una manera molt peculiar que va ser la següent: "Hi havia un pollet i un gat i aquest conte s'ha acabat!", és una forma diferent d'acabar l'explicació del conte explicat.


"L'enfadat"

També va ser un conte explicat pel Guillem, però aquesta vegada era molt més fascinant, ja que, va ser ells qui se'l va inventar i el va el·laborar.
Tracta sobre un peix que s'enfada perquè pel mar va perdent la pilota amb la que juga, i després de buscar-la durant molt estona, l'acaba trobant i aleshores es posa molt content, però es va tornar a enfadar perquè la pilota estava desinflada, finalment el peix, va decidir anar a casa a dina
r que la seva mare l'estava esperant que li havia preparat uns macarrons i es va tonar a enfadar perquè no li agradaven, llavors la mare li va dir que no havia d'enfadar-se tant perquè d'aquella manera mai tindria amics.
A través d'aquest conte penso que el meu company volia transmetre la importància de no disgustar-se perquè una cosa no sigui o no estigui on es vol, i també la importància de tindre amics i poder compartir tots els jocs amb ells.




"TEO en el seu primer dia d'escola"

Aquest conte el va explicar el meu company Eloy Gaspar, tracta, com bé ens informa el títol, sobre el primer dia d'escola d'un nen que es diu TEO. Durant tot el conte va donant importància a tots aquells moments que passen els infants a l'escola com l'hora de berenar, el rentar-se les mans abans de dinar, l'hora de fer dibuixos, posar-se la bata per no tacar-se quan treballem a l'escola, etc.

Aquest és un bon conte per explicar als infants abans de començar a l'escola perquè es puguin familiaritzar amb totes aquelles tasques que hauran de fer el dia de demà.


I fins aquí els contes que es van explicar durant aquesta sessió de seminari, espero que us agradi.

Fins aviat.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Educació vol allargar els estudis

"Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria has los 18 años"


En aquesta notícia es parla sobre que Gabilondo parla d'ampliar els estudis dels joves fins els 18 anys per evitar que hi hagi més fracàs escolar entre els joves d'avui dia.

La notícia ha estat extreta del diari digital el Periòdico.
Es va fer una entrevista per Radio Nacional a Gabilondo en la que va dir que aquest projecte no passaria de forma inmediata sinó, paulatinament i amb la necessitat que hi hagi un procès d'adaptació en la que el govern estigues recoltzant aquest programa.

Podríem dir que hi ha un problema pero sobretot aptitudinat però també en el sistema educatiu. Quan acabem una carrera no tots arribem a on tenim pensats.

" La sopa de pedres "

Durant la sessió del dia 10.11.09 es van explicar tres contes.

  1. El primer, va ser el conte " La sopa de pedres ", el va explicar la meva companya la Eli Puig, ella va utilitzar diferents materials, cartolina amb un paisatge, folis amb els dibuixos dels personatges (soldat, nens, fruites, una cullera, una campana,etc.). Aquest tractava sobre un soldat que anava pels pobles i volia fer una sopa amb ingredients que li donguessin la gent del poble. La reflexió d'aquest conte es que si tots col·laboren es poden fer grans coses, em va cridar l'atenció la frase de " Pedres i un gran sentit de solidaritat, d'això està fet el brou".
  2. L'Eli va explicar un altre conte que el que va fer va ser repartir unes targetes on havíem de dibuixar qualsevol objecte o personatge dels contes com per exemple una poma, una vareta màgica, un porc, etc. Hi havia tres tipus de targetes les blaves (on estaba el dibuix), les grogues (amb el final del conte) i les blau cel (amb un dibuix d'una fotografia). Cadascú ha de crear el seu conte en funció del final que li hagi tocat.
  3. "Els tres porquets" el va explicar la meva companya Arantxa Lordén, va utilitzar el conte en imatges però una companya la Laura portava els porquets en peluix i va decidir explicar-ho amb els peluixos.
Respecte els contes el de les cartes serveix per agilitzar la memòria i la improvisació que poden arribar a desenvolupar els infants i els adults.

dissabte, 19 de desembre del 2009

Com afecta el divorci als infants

Per a la realització d'aquesta feina he utilitzat un programa nou, anomenat SLIDESHARE, aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar presentacions de Power Point o Microsoft Open Office, que després queden emmagatzemades en format Flash per ser visualitzades online. És una opció interessant per poder compartir presentacions a través de la red. Admet arxius fins a 20Mb de pes, sense transicions entre diapositives.


Un cop explicat què és i per a què serveix l'Slideshare explicaré els passos que vaig seguir per a penjar Power Point al meu bloc, que van ser els següents:

  1. Crear-nos un compte a la web Slideshare.
  2. Entrem al nostre espai personal que hem creat i penjem les presentacions que vulguem.
  3. Tot seguit, ens dirigim cap a l'apartat anomenat My Slideshare i cliquem sobre Upload your first presentation per tal de penjar el Power Point, això ho farem buscant-lo al nostre ordinador i apretant a acceptar.
  4. Per últim, copiarem la direcció que surt a Embed, entrarem al nostre bloc, farem una nova entrada, enganxarem la direcció, publicarem l'entrada i ja podrem visualitzar la nostre presentació en el nostre bloc.

A continuació, us presento el Power Point que vam realitzar entre la meva companya Ana María Díaz i jo, espero que el tema us agradi i sigui del vostre interès.

dijous, 17 de desembre del 2009

Billy Elliot


Durant la sessió del dia 4.12.09 el que vam fer va ser visualitzar una pel·lícula anomenada "BILLY ELLIOT", aquesta tracta sobre un infant d'onze anys, fill d'un miner, que viu al nord d'Anglaterra. La seva vida canviarà per sempre al conèixer a la Sra. Wilkinson, la qual, dóna classes de ballet en el mateix gimnàs on ell intenta apendre a boxejar. Però molt aviat es trobarà immers en el món del ballet, per al qual, demostra tindre un talent innat i gràcies al qual podrà aconseguir molts dels seus somnis i canviar la vida de les persones que l'envolten.

La meva opinió sobre aquesta pel·lícula la podria resumir d'aquesta manera:

  • Dóna que pensar i anima a lluitar per les il·lusions pròpies de casdascú. D'altra banda, trobo que és una pel·lícula que t'enganxa des del mateix moment en la que la comences a veure, regala una història tan senzilla com extraordinària, i també té la virtut de que no es fa empallegosa. Per tant, podria dir, que és una pel·lícula sensible però no "sensiblona". Tracta temes com l'homosexualitat, de l'amic del Billy Elliot, amb molta gràcia i innocència. És un tema que en aquella època no estava ben vist, ja que, els nens havien de realitzar esports com el futbol o el boxejar, i les noies, el ballet. S'intenta transmetre que qualsevol tant nen o nena pot realitzar l'esport que a ell/a més li agradi.

Entorn sonor

La sessió del dia 11.12.09, en ella també van poder explicar dues de les meves companyes l'Eli Puig i l'Arantxa Velasco els seus respectius entorns sonors.

D'aquest dos m'agradaria destacar un d'ells, el de l'Eli Puig, ja que el de l'Arantxa Velasco va ser molt comú com el meu i el de la resta de companys. En canvi, el de l'Eli va ser una mica diferent, amb originalitat, perquè el que va fer va ser realitzar un anàlisis del que escoltava de dilluns a divendres, és a dir, el que escoltava normalment, i després del que podia escoltar els caps de setmana. És una forma original, de veure que poden haver sons que entre setmana són molt comuns però quan arriba el cap de setmana ja no s'arriben a escoltar.

Fins aquí la meva reflexió sobre l'entorn sonor d'aquesta sessió.

"La cuca de llum" i "El nadal de les tres bessones".

A la sessió del dia 11.12.09 vam fer diverses activitats, en aquest espai explicaré dos contes que dues de les meves companyes van explicar.

  • El primer el va explicar la Cristina Almazán, anomenat: "La cuca de llum". Aquest tracta sobre una cuca, la qual volia transformar-se en un altre animal, i va decidir parlar amb els animals que es trobes per veure si d'aquesta manera ho podria aconseguir, però després d'haver parlat amb els animalons va pensar que el que millor podia fer era seguir sent una cuca de llum, com fins avui dia.
  • El segon conte el va explicar la Irene Gras, anomenat: "El Nadal de les tres bessones". Aquest tracta sobre les festes en les que ens trobem ara, les de Nadal, i parla sobre temes com són la neu, el ninot de neu, l'arbre de Nadal, les cançons que s'acostumen a cantar en aquestes dades per tradició (de les quals vam cantar dues), el menjar tradicional, etc. La meva companya per tal de fer l'explicació més dinàmica va utilitzar materials que sortien reflectits al conte, com per exemple una bufanda, aquest penso que és un mètode molt dinàmic a l'hora d'explicar-li's un conte als infants.
Aquests van ser els dos contes que van explicar les meves companyes, els quals era la primera vegada que escoltava.

Cançó "Gotes d'aigua".

La sessió del dia 01.12.09 va ser una classe amb un començament molt diferent al de la resta dels seminaris, ja que l'Eli Puig va tocar una cançó de piano composada per ella mateixa, la qual li ha portat molt temps de preparar, i després de veure el seu resultat, penso que es pot sentir orgullosa de la seva feina, ja que, amb la seva cançó anomenada "Gotes d'aigua" va aconseguir arribar a tots els companys.

Això ens va servir per a relaxar-nos al principi de la sessió, tot seguit, el que vam fer és que un per un vam presentar el vídeo o Power Point, que havíem realitzat de la setmana extraordinària, i veient els resultats, tant meu, com dels meus companys, penso que hem après un munt de coses per a la realització de vídeos i de Power Point, podria afirmar que molts ens hem sorprès del que som capaços de fer amb els programes apressos durant el que portem de curs.

Aquesta és la meva reflexió sobre la sessió d'aquest dia.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Los niños i los deberes escolares

Hace pocos años se recurría a páginas del tipo: El rincón del vago para no tener que redactar un trabajo o hacerte con los apuntes de una materia, pero a todo se le saca partido, todo es negocio.
En Francia se ha creado una empresa destinada a alumnos de primaria y secundaria que hace los deberes por el alumno http://faismesdevoirs.com a cambio de un módico precio que oscila entre 5 por un problema de matemáticas y 30 por un trabajo más complicado. Una vez enviado el deber que ha puesto el profesor, la web se compromete a dar respuesta en un plazo de uno a tres días. “No damos el pez. Enseñamos a pescar”, se justifica su creador, Stéphane Boukris. Ni qué decir que ha generado gran revuelo en Francia y ha sido clausurada temporalmente, hasta el 9 de marzo.

Clica aquí para ver la fuente de la información.

Navegant per internet he trobat aquesta notícia, la qual, m'ha cridat molt l'atenció perquè el creador d'aquesta pàgina intenta justificar la seva acció dient que ell no regala rés als nens/es (fent-li els deures), sinó que ensenya a que els nens/es realitzin la seva feina, sota el meu punt de vista, no estic gens d'acord perquè d'aquesta manera l'únic que aconsegueix aquest senyor es que els infants busquen qualsevol alternativa abans de posar-se a treballar i a fer els seus deures.

Espero que us agradi.

Visió de la setmana extraòrdinaria

Durant la sessió del dia 01.12.09 el que vam fer es presentar tots els projectes que havíem realitzat sobre la setmana d'activitats extraordinàries.
D'aquesta sessió em va cridar molt el progrés que hem fet tant jo, com tots els meus companys, això ho dic perquè vam ser capaços de realitzar powers points molt treballats, però sobretot perquè vam saber fer vídeos on barrejàvem fotografies, vídeos i música tot de manera coordinada i amb un cert sentit.

En aquestes dues hores no vam fer res més ja que érem molts grups a l'hora de presentar i els vídeos duraven quasi tres minuts cadascun.

La meva reflexió d'aquesta sessió és que estic molt satisfeta amb la feina realitzada perquè a principi de curs no hagués sabut realitzar un muntatge com el que vam fer la meva companya, Arantxa Lordén i jo. Hem après a utilitzar programes com l'Audacity, el Windows Media Maker, etc.

Fins la pròxima sessió.

dijous, 3 de desembre del 2009

ELS PETITS MUSICS JCLIC


El tema central del nostre projecte és la música, per aquest motiu l'hem titulat Els petits músics.
Hem triat aquest tema perquè pensem que és una forma lúdica i divertida de que els infants aprenguin objectius i contiguts sobre la música i els instruments que la componen. A més la música és una àrea que desenvolupen durant tota l'etapa infatil i la utilitzen molt com a recurs d'aprenentatge.
Els objectius principals que pretenem que obtinguin els infants amb el nostre projecte, són els següents:
  • Fer ús de la música com a eina i mitjà per potenciar les capacitats que tota persona té però que cal exercitar per tal que creixin i es desenvolupin.
  • Adquirir la disciplina personal necessària per vèncer dificultats de qualsevol tipus (vocals, motrius, de concentració, d'acceptació d'altres ritmes...).
  • Descobrir i compartir vivències a través de fer i escoltar a travès del nostre projecte.
  • Escoltar activament la música, introduïnt-se en el seu llenguatge.
Les activitats que hem creat van dirigides principalment a tot el cicle d'educació infantil, des de els tres fins els sis anys, ja que és una ètapa en la qual són capaços d'absorvir i complir, amb més facilitat, tots els objectius pactats.

Esperem que us agradi i que us sigui útil per a fer feines amb els més petits, com a futurs mestres d'educació infantil.

El nostre projecte el podreu veure a Els petits músics.

Berta Hinojosa
Laura Ichart

Vídeo setmana santa



Durant aquesta setmana d'activitats extraordinàries del 16 al 20 de novembre, hem realitzat diverses sortides i activitats de tot tipus: a l'aire lliure, a museus, a una escola, a escoltar un concert...

  • El primer dia de la setmana, el dilluns, vam anar a Natupark, un parc d'instal·lacions sobre els arbres, com ponts, tirolines, lianes, troncs oscil·lants... Aquesta sortida ens ha ajudat a tots/es a poder coneixer-nos millor entres nosaltres, a relacionar-nos en un ambient molt diferent del que esten acostumats a l'aula. Mitjançant aquesta sortida es desenvolupa i es convina el treball en equip, les capacitats perceptiu-motrius (equilibri, to postural, percepció...) i també les capacitats condicionals (força, resistència, velocitat...)

  • El dimarts vam anar a la Fundació Miró, situada al Parc de Montjuïc, un espai dinàmic, obert i participatiu, molt diferent dels museus on estem acostumats a anar, ja que l'edifici dóna accés a patis interiors i terrasses on també hi ha exposades obres d'art. A més a més, compta amb un ampli ventall de propostes i activitats educatives, tant per a educació infantil, primària com per a secundària.

  • El tercer dia, podíem escollir nosaltres l'activitat educativa a fer i, després d'informar-nos sobre diversos llocs, ens vam decidir pel Cosmocaixa, ja que té una oferta educativa bastant gran amb diferents tallers pels nens/es, com el Clik, el Toca Toca!, el Planetari Bombolla... Va ser aquest últim pel qual ens vam decidir, on els infants coneixen el món celeste, l'univers i els astres d'una manera divertida, lúdica i pràctica, ja que mentre senten l'explicació ho veuen tot gràcies als recursos visuals que fan servir.

  • El dijous vam anar a visitar l'Escola Joan XXIII per tal de veure i comprovar de primera mà l'ús i l'aplicació que se li dóna a les TIC a les aules. Allà vam poder moure'ns entre els nens/es, observar-los sense que ells ni s'immutessin per la nostra presència.

  • I, finalment, el divendres vam visitar el Museu de la Música, on vam poder veure intruments de diferents tipus, cultures i països; i l'Auditori, on vam tenir l'oportunitat d'assistir a l'assaig d'un concert destinat a infants,anomenat Corda i descorda.