Durant la sessió del dia 03.11.09 vam realitzar diferents activitats, que són les següents:
En primer lloc, una de les meves companyes va fer l'explicació del conte de
"La castanyera", per a l'explicació d'aquest va utilitzar imatges i castanyes, va fer una explicació del conte utilitzant aquestes imatges i per a que ens familiaritzéssim va portar castanyes que ens va repartir a tots, d'aquesta manera va aconseguir que tots/es estiguéssim molt atents/es per saber què és el que havíem de cantar o si eren cargols o castanyes el que la castanyera estava agafant.En segon lloc, jo i una companya, vam fer la presentació d'una notícia que havíem trobat a diferents diaris, les quals tractaven sobre la integració de les TIC a les aules, a partir d'aquesta es va produir un debat entre tots els meus companys/es, tots vam dir el que pensàvem i com veiem aquest tema, ja que és una cosa que el dia de demà nosaltres també treballarem amb les TIC, els temes que vam tractar van ser els següents:- Aventatges i desaventatges de tenir els nens/es tantes hores davant una pantalla digital.
- Pissarres digitals.
- Distracció dels infants davant un ordinador.
- Ordinadors portàtils VS paper i bolígraf.
- Formació professorat respecte a les noves tecnologies.
En tercer lloc, dues companyes van fer l'explicació d'una altre notícia, que porta com a títol "¿Enseñanza infantil en condiciones?", aquesta ens va cridar molt l'atenció a tots perquè tractava sobre la necessitat de moltes escoles a tenir un suport dins de les aules, ja que l'educador/a potser no es capaç de controlar a 20 nens/es alhora, i amb més motius, si dintre de l'aula hi ha un alumne amb algun tipus de discapacitat tant física com psíquica.
La notícia tractava sobre un cas en concret, en la que els pares d'una escola de Saragossa, demanen a la DGA la necessitat de tenir un auxiliar a les aules, però aquesta organització no concedeix aquests suports si l'escola no arriba a 42 nens/es, ells conten amb 39 nens/es entre les dues classes de primària.
Això va provocar un gran debat entre tots, ja que, van començar a sorgir preguntes de dir si era o no correcte aquesta llei, si per falta de 3 nens/es no la podien concedir, etc. , llavors per poder tractar aquest tema, les meves companyes van decidir fer una activitat, que consistia en repartir papers entre tots, i cadascú havia de "representar" un càrreg i defensar aquella postura, els càrrecs eren els següents:
- Cap d'estudis d'una escola.
- Pares amb un fill amb discapacitats.
- Director/a de l'escola.
- Professor/a de l'aula en la que hi havia el problema.
- Director/a de la DGA.
Però a la conclusió que vam arribar es que Trobar la línea de tall és molt complicat, perquè fins a quin punt un educador/a necessita d'un auxiliar per poder dur a terme la seva feina correctament, posant un exemple potser un professor amb una bona organització és capaç de dur a terme la seva feina, de forma eficaç, i un altre, amb la mateixa quantitat d'infants no ho és . S'han de posar uns límits, potser és accessiu el nombre de 42 infants, però trobar aquest límit és molt complicat, perquè si una escola amb 39 nens/es demana aquest ajut, una altre amb 30 podria fer el mateix, i així successivament, per tant, no hi hauria un punt intermedi, que erroni o no, és el que està marcat per la llei, i és el que compleix la DGA.
En quart lloc, jo i una altre companya fam fer l'explicació dels sorolls del nostre entorn. Jo vaig explicar els sorolls que sentia al cap del dia, aquests eren els següents:
- Dintre de casa: Quan estic a casa tranquil·lament puc arribar a sentir moltes coses sense adonar-me com són el rentavaixelles, la rentadora, l'aixeta, la nevera, la televisió, l'ordinador, el teclat de l'ordinador, la conversa entre els meus pares i la televisió del menjador.
- Del carrer a casa meva: Puc escoltar el gos del veí, els veïns en general, quan tanquen la porta els veïns, del carrer no escolto res perquè dona a una part interior.
- Trajecte de casa a l'universitat:
- Quan vaig amb moto: Anant amb moto escolto el motor de la meva moto, les motos que passen pel meu costat, els cotxes, el vent, la conversa de la gent pel carrer (quan estic parada a un semàfor) i la música d'altres cotxes.
- Quan vaig amb cotxe: Escolto les motos, els cotxes, la conversa de la gent, el vent, la música dels cotxes que passen pel carrer i la pròpia que porto al cotxe, i la conversa que porti amb les persones que van dintre del cotxe amb mi.
Amb aquesta activitat he arribat a la conclusió que el moment d'anar a dormir és quan tens consciència d'on estàs, perquè tot queda en silenci, i et dones compte que a la vida quotidiana estem contaminats per molts sorolls. Inclòs arriba un moment que ja no ens adonem ni dels propis sorolls que fem nosaltres amb el propi moviment i que hi ha molts sons que són comuns a les cases com, el gos del veí que corra pel parquet, els veïns amb els tacons, quan es tenca la porta del veí,etc.
En cinquè lloc, i per últim, la mestre va fer una activitat en conjunt, tots/es v
am donar les nostres claus de casa i les va posar en una bossa, totes van quedar barrejades. Tot seguit, la mestra, va posar la bossa sota la taula i anava traient una per una les claus, les movia, i tan sols pel soroll que feien nosaltres les havíem d'identificar.
Vaig quedar molt sorpresa, perquè la majoria de nosaltres vam ser capaços de saber quines eren les nostres claus sense veure-les, tan sols, pel soroll que produïen. Inclòs van haver dues companyes que al moment van cridar "són meves" amb moltíssima seguretat. D'aquests joc trèiem que a la vida hi han sorolls que els tenim tan interioritzats que no som conscients que seriem capaços de reconeixe'ls només pel soroll que aquests produeixen.
