Windows Movie Maker

Durant la sessió d'aquesta classe la mestre ens va ensenyar com realitzar un vídeo amb el programa Windows Movie Maker, el qual, és un software d'edició de vídeos que ve inclosa a les versions de Microsoft. Conté característiques tals com efectes, transicions, títols o crèdits, pistes d'àudio, narració cronològica, etc. Nous efectes i transicions es podes fer i les ja existents es poden modificar mitjançant un codi XML. A partir d'aquesta explicació jo vaig triar el poema de "Calendari de Tardor" (Popular polonesa, adaptat:M.Martorell), a partir d'aquí vaig necessitar del programa Audacity, per gravar la meva veu i importar una cançó de fons (l'escollida va ser: Antonio Vivaldi - Invierno), un cop guardat aquest arxiu en format WAV vaig obrir el programa Microsoft Movie Maker.

Per a la realització del vídeo vaig seguir uns passos:

• Primer vaig fer la recerca per Internet de totes les imatges que necessitaria per a la realització del vídeo, que tinguessin sentit amb allò que expressava el meu poema.
• Obrim el programa, anem a l'apartat Editar pel·lícula, importar imatges i importar àudio o música, d'aquesta manera tot quedarà a la nostre col·lecció, preparat per començar a muntar el vídeo.
• Tot seguit, hem d'arrossegar les imatges seleccionades cap a la part inferior a l'escala de temps, en l'odre que vulguem que surtin. Per a reproduir l'àudio haurem de fer el mateix que amb les imatges.
• Per a fer modificacions a les imatges, és a dir, per aplicar efectes, hem d'anar a Editar pel·lícula i veure efectes de vídeo, i hem d'arrossegar l'efecte que ens interessi cap a la imatge en la que ho volem aplicar.
• Una altre opció és aplicar efectes entre la seqüència de cada imatge, per això, haurem d'anar a Editar pel·lícula i veure transicions de vídeo, com anteriorment només les haurem d'arrossegar cap a l'espai que volem que ocupin, davant o darrera de la imatge que vulguem.
• Finalment, a l'hora de guardar el vídeo, haurem d'anar a Finalitzar pel·lícula, guardar a l'equip un cop allà, haurem de modificar les dades perquè el vídeo pugui estar penjat al nostre blog, haurem de mirar que ocupi un màxim de 2MB, això ho podrem realitzar a l'apartat de més adequat per a mida d'arxiu.

Aquest a sigut el meu treball per a poder realitzar aquest vídeo que tractar sobre la tardor, una estació de l'any que personalment m'agrada molt. El resultat és el següent espero que us agradi.

Fa soroll tot el que nosaltres pensem?

Durant la sessió del dia 13.11.09 dues de les meves companyes van fer l'explicació sobre els sorolls que escoltaven dintre de casa seva, fóra de casa i en el trajecte de casa a la universitat.

La meva companya, Laura Cortada, ens va explicar que tot allò que escolta cada dia a casa seva ja ho té assimilat i per tant, és com si ja no ho sentis, forma part de la seva vida quotidiana.
En canvi, la Cristina, va fer una cosa molt interessant, es va dedicar a desconnectar tots aquells aparells o electrodomèstics que ella creia que feien soroll, d'aquesta manera va comprovar si realment feien soroll. Va dir una cosa que em va cridar l'atenció perquè ningú fins ara ho havia dit i ens passa a molta gent, els rellotges, durant el dia no els sentim i podem conviure amb ells però a la nit sentir el "Tic-Tac" a moltes persones ens és un soroll incòmode que no ens deixa ni dormir ni descansar.

D'aquesta part de la sessió una de les coses que em va sorprendre moltíssim va ser una frase que va dir la meva companya Laura Moragues:

"L'extractor recorda el soroll del ventre de la mare".

Tot i que ara no recordo gaire bé perquè va sorgir aquest tema, puc dir que em va cridar molt l'atenció perquè va ser una cosa que mai havia escoltat que és que quan els infants tenen còlics posar el soroll de l'extractor, el soroll del propi assecador,etc. ajuda als infants i els calma.

Explicació del meu conte "Peix Peixet"

Durant la sessió del dia 13.11.09 em va tocar explicar el meu conte, vaig escollir un conte que porta coma títol "Peix peixet", és un llibre molt senzill, amb imatges grans, colors cridaners i amb molt poca lletra. Aquest conte tracta sobre un peix que anant pel mar a perdut a la seva mare i es proposa fer tot el que sigui per trobar-la, a mesura que va passejant pel mar es va trobant diferents animals com una estrella de mar, un pop, un cargol,etc. i cap d'ells es la seva mare, perquè ella té forma de peix i, a més a més, la seva pell es del color de l'arc de Sant Martí. Al cap d'una estona i de buscar molt, el peix troba a la seva mare. La forma d'explicar aquest conte, ja que va referit a infants de 2 a 3 anys, és utilitzant molt l'expressió lingüística, per exemple, quan el peix es troba al pop de color blau, dir: no no, aquesta no es la mare perquè és de color blau, anem a seguir buscant, és una forma de que els infants també aprenguin els colors. I una vegada troba a la mare que és dels colors de l'arc de Sant Martí, es podria fer als infants dir els diferents colors de la mare i, una altre opció, és fer cantar els infants la cançó referent al Peix Peixet, que seria la següent: "Peix peixet, de la canya de la canya, peix peixet de la canya al sarronet".

Tot seguit, la meva companya Laura Moragues va fer l'explicació de dos contes un improvitzat amb titetelles, que primer les va presentar dient de quins materials estaven fetes i perquè se li havia ocorragut aquesta idea. Entre tots la vam convèncer perquè expliques el conte, primerament no volia, per al final, amb una altra companya la Eli Puig van decidir representar-lo amb els titelles i elles amagades sota la taula.


En segon lloc, va fer l'explicació del conte "En Pepet no té orelles", és un conte explicat d'una manera molt original en la que la meva companya va presentar una caixa (que va deixar fóra de l'aula), va col·locar a l'abast de tots/es una mena de pissarra en la que es podien enganxar imans i d'aquesta manera tots els meus companys/es van anar sortint i van començar a enganxar una part del cos d'en Pepet, un les cames, altres els braços,etc.
Aquest conte tracte sobre un nen que no feia cas, sempre es feia el sord. El professor li deia que tenia dues orelles per sentir el que la gent li deia. Aquest nen no feia cas ni a la seva mare, ni als seus amics, ni a ningú i va haver-hi un dia que les seves orelles es van enfadar i van desaparèixer, llavors en Pepet es va posar molt trist perquè ara si que de veritat no sentia res.
Llavors en Pepet va decidir agafar una ampolla i posar-hi un paper dintre escrit amb aquestes paraules: "Orelles us necessito, no em faré mai més el sord!!".
Les orelles al veure això van decidir tornar. Un dia van picar a la porta i la mare els hi va obrir i es va trobar amb dues orelles, que van anar directament cap en Pepet. Li van dir que si no feia cas tornarien a marxar però aquesta vegada no tornarien.

Aquest conte el vaig trobar molt interessant perquè la meva companya ens va demostrar que podem crear els materials i el propi conte, que poden sortir dels tradicionals "Tres porquets", "La caputxeta vermella",etc. Hem de tindre el recurs de poder crear, això ens pot ajudar a solbentar algun problema a l'aula amb els infants com el que no escoltin, no facin cas, etc.


Una de les frases que em va cridar l'atenció va ser una que es va dir només acabar d'explicar el conte, va ser la següent:

"Hem de transmetre uns valors als infants".

Estic totalment d'acord amb aquesta frase, perquè en aquesta etapa els infants són com esponges, hem de tenir en conte que diem i com ho diem davant d'ells perquè tot i nosaltres podem pensar que no s'enteren de res, els nens/es s'enteren de tot, tot i que siguin, petits.

Utilització del Microsoft PowerPoint

Durant la sessió del dia 05.11.09 a TIC, vam dedicar la classe a l'explicació del què és el Microsoft PowerPoint, quins són els errors que acostumen a cometre i quines coses fem correctes a l'hora de realitzar treballs amb aquest programa.

• Què és Microsoft Power Point?
  

Microsoft PowerPoint és una aplicació desenvolupada per Microsoft per a Windows i Mac OS, que permet desenvolupar prestacions multimèdies. És àmpliament utilitzat en el món empresarial i educatiu. Microsoft PowerPoint formar part del paquet Microsoft Office. PowerPoint permet manipular textos, gràfics, vídeos i altres objectes, per a la creació de presentacions multimèdies. Per lo general, les prestacions són en forma de diapositives amb un ordre lògic. Acostumen a utilitzar-se per projectar-se a pantalles gegants o televisions, tot i que, també poden ser impreses.
Les prestacions poden ser guardades i executades en diferents formats:

1. PPT (presentacions).
2. PPS (PowerPoint Show).
3. POT (plantilla).

• Característiques que utilitzem a l'hora d'usar Power Point:
  

1. Creació d'esquemes.
2. L'alumne té com a guia la pantalla amb les diapositives on apareixen esquemes, imatges i sons.
3. Utilització de vídeos per fer més intel·ligible la matèria.
4. L'alumne pot prendre apunts amb més facilitat.

• Característiques incorrectes que utilitzem a l'hora d'usar Power Point:
  

1. No s'ha de posar gaire informació a les diapositives.
2. L'orador només llegeix la informació que apareix a les diapositives, no explica ni relata.
3. Massa informació en les diapositives.
4. Si hi ha massa imatges i colors, pot distreure l'atenció de les persones que escolten l'exposició.
5. Tenir un bon sistema de projecció i que l'aula no sigui fosca, perquè això pot crear el cansament dels alumnes.

A partir d'aquesta lectura, penso que s'ha de fer una bona utilització del programa, utilitzant el mínim de text a les diapositives quan presentem el treballs. L'utilització d'aquest, ha de ser un suport a l'hora d'exposar un treball, mai ha de substituir a la persona que realitza aquest treball.

El nostre blog

La sessió del dia 06.11.09 va ser una sessió més curta que les anterior, en la qual no vam realitzar moltes tasques, ens vam centrar en dues que són les següents:

• En primer lloc, la mestra ens va entregar un petit dossier on estaven explicades totes les activitats que faríem durant la setmana del dia 16.11.09 al 20.11.09, que és l'anomenada "Setmana d'activitats extraordinàries". Durant aquesta setmana s'han programat diverses activitats:

1. Jardí de Cordes de Cerdanyola.
2. Fundació Miró.
3. Oferta educativa, en la que cada alumne o petit grup es buscarà el seu lloc com pot ser l'aquari, museus, Cosmo Caixa,etc.
4. Visita a l'Escola Joan XXIII.
5. Auditori.

A partir d'aquestes visites i activitats, haurem de realitzar un treball explicant què ens ha aportat culturalment, com a futurs educadors/es.

• En segon lloc, tots els meus companys/es vam mostrar el nostre bloc un per un i la Loles, ens anava donant consells sobre allò que estava malament i allò que podíem millorar, sobretot el que més es va destacar és que la majoria havíem de treure l'apartat de seguidors, ja que, és un apartat que no te gaire utilitat. També ens va recomenar omplir el bloc amb notícies que trobéssim d'interés per a tothom, el crear un apartat d'enllaços d'itnerès i mostrar quins són els blocs que acostumem a visitar i, finalment, ens va recomenar posar d'una forma més clara les etiquetes, per a facilitar el trobar l'informació que en aquell moment interessa consultar.
  

El conte de la castanyera

Durant la sessió del dia 03.11.09 vam realitzar diferents activitats, que són les següents:

En primer lloc, una de les meves companyes va fer l'explicació del conte de "La castanyera", per a l'explicació d'aquest va utilitzar imatges i castanyes, va fer una explicació del conte utilitzant aquestes imatges i per a que ens familiaritzéssim va portar castanyes que ens va repartir a tots, d'aquesta manera va aconseguir que tots/es estiguéssim molt atents/es per saber què és el que havíem de cantar o si eren cargols o castanyes el que la castanyera estava agafant.


En segon lloc, jo i una companya, vam fer la presentació d'una notícia que havíem trobat a diferents diaris, les quals tractaven sobre la integració de les TIC a les aules, a partir d'aquesta es va produir un debat entre tots els meus companys/es, tots vam dir el que pensàvem i com veiem aquest tema, ja que és una cosa que el dia de demà nosaltres també treballarem amb les TIC, els temes que vam tractar van ser els següents:

• Aventatges i desaventatges de tenir els nens/es tantes hores davant una pantalla digital.
• Pissarres digitals.
• Distracció dels infants davant un ordinador.
• Ordinadors portàtils VS paper i bolígraf.
• Formació professorat respecte a les noves tecnologies.

En tercer lloc, dues companyes van fer l'explicació d'una altre notícia, que porta com a títol "¿Enseñanza infantil en condiciones?", aquesta ens va cridar molt l'atenció a tots perquè tractava sobre la necessitat de moltes escoles a tenir un suport dins de les aules, ja que l'educador/a potser no es capaç de controlar a 20 nens/es alhora, i amb més motius, si dintre de l'aula hi ha un alumne amb algun tipus de discapacitat tant física com psíquica.
La notícia tractava sobre un cas en concret, en la que els pares d'una escola de Saragossa, demanen a la DGA la necessitat de tenir un auxiliar a les aules, però aquesta organització no concedeix aquests suports si l'escola no arriba a 42 nens/es, ells conten amb 39 nens/es entre les dues classes de primària.
Això va provocar un gran debat entre tots, ja que, van començar a sorgir preguntes de dir si era o no correcte aquesta llei, si per falta de 3 nens/es no la podien concedir, etc. , llavors per poder tractar aquest tema, les meves companyes van decidir fer una activitat, que consistia en repartir papers entre tots, i cadascú havia de "representar" un càrreg i defensar aquella postura, els càrrecs eren els següents:

• Cap d'estudis d'una escola.
• Pares amb un fill amb discapacitats.
• Director/a de l'escola.
• Professor/a de l'aula en la que hi havia el problema.
• Director/a de la DGA.

Però a la conclusió que vam arribar es que Trobar la línea de tall és molt complicat, perquè fins a quin punt un educador/a necessita d'un auxiliar per poder dur a terme la seva feina correctament, posant un exemple potser un professor amb una bona organització és capaç de dur a terme la seva feina, de forma eficaç, i un altre, amb la mateixa quantitat d'infants no ho és . S'han de posar uns límits, potser és accessiu el nombre de 42 infants, però trobar aquest límit és molt complicat, perquè si una escola amb 39 nens/es demana aquest ajut, una altre amb 30 podria fer el mateix, i així successivament, per tant, no hi hauria un punt intermedi, que erroni o no, és el que està marcat per la llei, i és el que compleix la DGA.

En quart lloc, jo i una altre companya fam fer l'explicació dels sorolls del nostre entorn. Jo vaig explicar els sorolls que sentia al cap del dia, aquests eren els següents:

1. Dintre de casa: Quan estic a casa tranquil·lament puc arribar a sentir moltes coses sense adonar-me com són el rentavaixelles, la rentadora, l'aixeta, la nevera, la televisió, l'ordinador, el teclat de l'ordinador, la conversa entre els meus pares i la televisió del menjador.
2. Del carrer a casa meva: Puc escoltar el gos del veí, els veïns en general, quan tanquen la porta els veïns, del carrer no escolto res perquè dona a una part interior.
3. Trajecte de casa a l'universitat:

• Quan vaig amb moto: Anant amb moto escolto el motor de la meva moto, les motos que passen pel meu costat, els cotxes, el vent, la conversa de la gent pel carrer (quan estic parada a un semàfor) i la música d'altres cotxes.
• Quan vaig amb cotxe: Escolto les motos, els cotxes, la conversa de la gent, el vent, la música dels cotxes que passen pel carrer i la pròpia que porto al cotxe, i la conversa que porti amb les persones que van dintre del cotxe amb mi.

Amb aquesta activitat he arribat a la conclusió que el moment d'anar a dormir és quan tens consciència d'on estàs, perquè tot queda en silenci, i et dones compte que a la vida quotidiana estem contaminats per molts sorolls. Inclòs arriba un moment que ja no ens adonem ni dels propis sorolls que fem nosaltres amb el propi moviment i que hi ha molts sons que són comuns a les cases com, el gos del veí que corra pel parquet, els veïns amb els tacons, quan es tenca la porta del veí,etc.

En cinquè lloc, i per últim, la mestre va fer una activitat en conjunt, tots/es vam donar les nostres claus de casa i les va posar en una bossa, totes van quedar barrejades. Tot seguit, la mestra, va posar la bossa sota la taula i anava traient una per una les claus, les movia, i tan sols pel soroll que feien nosaltres les havíem d'identificar.
Vaig quedar molt sorpresa, perquè la majoria de nosaltres vam ser capaços de saber quines eren les nostres claus sense veure-les, tan sols, pel soroll que produïen. Inclòs van haver dues companyes que al moment van cridar "són meves" amb moltíssima seguretat. D'aquests joc trèiem que a la vida hi han sorolls que els tenim tan interioritzats que no som conscients que seriem capaços de reconeixe'ls només pel soroll que aquests produeixen.

Foto 3, tercer pas

Per a fer aquesta fotografia, seguint amb la foto que ja tenia en el segon pas, el que he fet a estat modificar-la una mica i deixar-la més al meu gust.
En el procès d'aquestes modificacions he seguit els pasos següents.

1. He anat a la caixa d'einas (que esta situada al costat esquerra de la pantalla) i he seleccionat l'opció d'eina de selecció lliure (que té forma de corda).
2. Amb aquesta selecció, he anat a la fotografia i he seleccionat la part del fons.
3. Desprès he seleccionat imatge, retallar selecció.
4. A continuació, me dirigit a l'apartat de filtres, he seleccionat distorcions i un cop allà he escollit el de grabat, de manera que, el fons de la fotografia queda difuminat i es centra més la imatge en les 5 noies que és el que ami m'interesava, per aquesta fotografia.
   
5. Finalment, he anat a eines, texto, editar text de GIMP i he escrit una paraula que ens identifica a totes.

I ja per acabar aquesta fotografia, he fet el mateix procès que en les anterior, és a dir, dirigirme a archiu, guardar com, guardar l'arxiu en un format jpg. i penjar-ho al bloc.

Espero que us agradin les modificacions.

Foto 2, segon pas

Un cop reduit el tamany de la imatge, he agafat la mateixa fotografia i la he modificat una mica.
Per a fer aquesta modificació he seguit uns pasos, que són els següents:

1. He anat a la barra d'eines, he seleccionat la casella on posa colors.
2. Dintre de Colors, he seleccionat l'apartat de colorejar.
3. Finalment he deixat els varems de colorejar en: - To: 180 - Saturació:60 Lluminositat: 0

Un cop realitzat això he fet com a les fotografies anteriors, he anat a arxiu, guardar com, l'he guardat en un format jpg. i tot seguit l'he penjat al bloc.

RETRAT

RETRAT D'UN COMPANY/A

Entre tots els meus companys/es el primer dia em va cridar l'atenció una noia que s'asseia una mica més endavant que jo.
A primera vista semblava una noia seria i amb caràcter, vaig tindre aquesta sensació perquè. sota el meu punt de vista, té les faccions de la cara molt marcades i li proporcionen un aspecte de serietat. També puc dir que és una noia d'estatura normal, ni molt alta ni molt baixa, prima i molt polida.
Em va cridar l'atenció el pentinat que portava, un monyo alt amb el serrell per la cara, el seu estil alhora de vestir, penso que se sembla al meu, no sé perquè però en certa manera em vaig sentir identificada amb ella, m'imagino que va ser perquè vaig trobar molts aspectes que s'assemblen als meus, en el sentit, que la gent acostuma a dir-me que a primera vista semblo una persona molt seria i "borde".
Avui dia, ja la conec una mica més, i podria dir que no té res a veure amb aquella noia que semblava a primera vista, és una noia sociable, simpàtica, una persona amb la que pots xerrar de diferents coses, amb caràcter això si, però aquell caràcter que penso que hem de tenir tots perquè no t'enganyin a la vida. Aquesta noia es diu Mónica Hom.

En definitiva, amb aquesta esperiència podria ratificar aquella dita de "Les aparences enganyen", perquè vaig veure uns aspectes d'una persona, i alhora de la veritat em vaig trobar amb tot el contrari.

Com organitzar un treball.

Durant la sessió del dia 30.10.09, vam començar la classe amb l'explicació de dos contes, en primer lloc, "La rateta que escombrava l'escaleta", aquest conte tracte sobre una rateta que escombrant l'escala es va trobar un diner i va decidir comprar-se un llaç i possar-se'l a la cua per estar més guapa, arrel d'això, molts animals es volien casar amb ella, però a ella no li agradava cap dels seus pretendents, fins que, en últim moment va aparìexer un gat i va decidir casar-se amb ell. El conte real acaba amb que el gat es menja a la rateta, però la meva companya va decidir canviar el final i dir que el gat era vegetarià i que tots dos van ser feliços.

En segon lloc, una altre companya va explicar un conte anomenat "La tortuga Robby", és un conte que no havia escoltat mai, però la forma en que el va presentar em va semblar molt interessant, va utilizar dues cartolines grans amb il·lustracions respecte al conte i va ser el mètode que va utilitzar per explicar-lo.

Un cop finalitzat aquests temes, una de les meves companyes va explicar quins eren els sorolls que escoltava a casa seva, tant a fóra com a dintre i els que escolta en el trajecte de casa a l'universitat.

Per finalitzar aquesta sessió vam agafar tots els treballs del llibre "Educació i vida quotidiana", el que la mestra va fer és una explicació de com hem de realitzar un treball i la seva organització, es va centrar en la portada i la bibliografia.
D'aquest dos punts va dir, a la portada a d'haver-hi:

• Nom de l'alumne.
• Nom del professor.
• Assignatura.
• Grup.
• Curs.
• FPCEE Blanquerna.
• Títol del llibre.
• Autor/a.

Dins del que es el treball:

• Índex: no s'ha de possar "pàg." i només hem d'escriure el número de la primera pàgina on comença el tema, no on el finalitza.
• Els apartats i subapartats de l'índex també es paginen.
• El treball ha d'estar a lletra 12 i amb un màxim de 1.5 interlineat.
• Les cites textuals o dites per algú s'han de col·locar entre cometes.
• Quan s'extreu una cita d'un llibre al acabar-la s'ha de posar el nom de l'autor entre parèntesis i l'any de l'edició.

Respecte a la bibliografia:

• Posarè un exemple de com esmentar un llibre d'on s'ha extret informació:

Bosch,E. (2004). Educació i vida quotidiana. VIC: EUMO.

• Quan es posa una adreça web, al final d'aquesta cal possar el dia en que s'ha extret aquesta informació.