Foto 1, primer pas

A aquesta foto no he fet gaires modificacions, simplement, la he retallat, he anat a la caixa d'eines (situada a l'esquerra del programa) i he seleccionat un tros de la imatge, tot seguit, he anat a imatge, retallar part seleccionada, i la part que no estava seleccionada a quedat eliminada de la fotografia, he reduit els seus pixels, seguint el mateix procediment que abans i la he penjat al bloc.

GIMP, foto 1

Durant aquesta classe hem après a utilitzar el programa GIMP, aquest és un programa que serveix per editar imatges digitals, dibuixos i fotografies. És un programa lliure i gratuit. També ens ofereix la possibilitat d'escriure en la majoria de fitxers gràfics, com són els jgp. gif,etc.

A partir d'aquest programa he pogut modificar aquesta foto, he obert GIMP, tot seguit e anat a archiu, obrir i he seleccionat una fotografia que tenia emmagatzemada a l'ordinador, aquesta tenia uns píxels de 2560 x 1920, i la he transformat en una pixelació més petita anant a imatge, escala de la imatge, i canviant les xifres a 350 x 263 píxels, per poder veure-la correctament al bloc.

Per acabar, he anat a archiu, guardar com, la he guardat en format jpg i finalment la he penjat aquí al bloc.

El racó de la música

Durant aquesta classe vam haver de crear una Blocosfera.

Segons la Wikipedia, una Blocosfera o Blogosfera també coneguda com a un món de blocs o univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals webs, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura propia. Hom es refereix també a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.
El terme original (blogosphere en anglès) va ser creat per Brad L. Graham al 10 de desembre de 1999 com una broma. L'any 2001, William Quick l'utilitzà de forma molt més seriosa i des d'aquell moment és va començar a fer popular.


Nosaltres vam decidir crear la nostre blocosfera sobre la música. Creiem que és un bon tema perquè penso que té molts beneficis introduir als nens i nenes en el món de la música des de ben petits, inclòs des de que estan a l'úter matern. I una de les millors formes per apropar-los a aquest món és a partir de jocs relacionats amb la música, per aquest motiu, el nostre bloc té com a títol "El racó de la música".

Finalment, hem decidit exposar diferents activitats, amb les quals, l'infant treballarà la música al mateix temps que gaudirà de l'activitat.

Per veure el nostre bloc cliqueu aquí.

Contes infantils

Durant la sessió de divendres, dia 23.10.09, el primer que vam fer només arribar a l'aula va ser realitzar una enquesta, anònima, respecta a la nostre opinió sobre l'universitat. Tot seguit, ja vam començar amb l'activitat d'explicar contes.
Van haver-hi dues companyes que van fer aquesta activitat, la primera, va explicar un conte que es deia " El lleó gandul", el vaig trobar un conte molt entretingut perquè estava il·lustrat amb unes imatges que tenien volum, a part d'això, també hem va agradar molt la forma d'explicar el conte i que tenia un aspecte que els hi agrada molt als nens/es, m'entres s'explicava el conte hi havia troços en els que nosaltres (que representava que érem infants de 3 a 5 anys), cantàvem cançons.

Tot seguit, una altra companya va explicar dos contes anomenats "Els colors" i "La samarreta d'en Max". Aquests dos contes no els vaig trobar tan entretinguts ja que eren molt petits i molt llargs alhora d'explicar-los, penso, que un infant amb un conte així deixa molt ràpid de tindre interès per a escoltar-lo.

Un cop, acabada l'activitat vam veure unes pautes, i ens vam adonar, que per explicar un conte s'han d'intentar seguir unes pautes com per exemple:

• Hem de tenir clara la diferència entre llegir i explicar un conte.
• S'ha de treballar el conte abans d'explicar-lo, assimilar la història, que sapiguem el que succeeix durant tot el conte, etc.
• Si és molt llarg, intentar simplificar-lo, depenen de les edats dels nens/es.
• Triar els personatges principals i a partir d'aquí improvisar el que calgui.
• Començar a poc a poc i augmentar la velocitat.
• La veu del narrador ha de ser tranquil·la i reposada.
• etc.

Al finalitzar aquesta activitat, vam seguir amb l'activitat de l'entorn sonor, dues companyes van explicar quins eren els sorolls que sentien, alhora, dintre de casa seva, els del carrer quan estaven a dintre de casa i els del trajecte de casa a l'universitat.

Els hi va sorprendre la quantitat de sorolls que poden apreciar al mateix temps sense adonar-se, que si reflexionem una mica, tothom hauria de controlar tots aquells sorolls que fem durant el dia i, amb aquest motiu, potser la vida de la gent no seria tan estressant.

Una de les frases d'aquesta sessió que em va cridar l'atenció va ser la que va dir una de les meves companyes: "Em relaxo amb els sorolls". Aquesta frase em va sorprendre molt perquè jo sóc tot al contrari que ella, contra més sorolls hi ha menys relaxada estic i menys concentració tinc a l'hora de fer les coses. Tot i que penso que molta gent, com ella, es relaxa amb els sorolls perquè és el que sent constantment, perquè a la vida de tothom hi ha pocs moments de silenci.

Quins records tenim de la nostra infància?

Durant el seminari del dia 20.10.09, havíem de portar coses que ens portessin algun record de la nostra infància relacionat amb l'educació i la infantesa en general, un per un, vam anar explicant el què havíem portat i quins records ens venien al cap. Amb aquest exercici vam aprendre que de vegades tenim imatges equivocades sobre coses que recordem, ens pensem que una cosa és d'una certa manera (com una imatge, en concret, d'un llibre de la nostre infantesa), però quan al cap de molts anys ho tornem a veure és diferent a com ho recordàvem.
Avui dia, comparat amb fa anys enrera, guardem poques coses de la nostra infantesa, i aquelles poques coses que tenim hi són perquè els pares decideixen guardar-les com a un record dels seus fills, ja que, nosaltres amb cinc anys no tenim consciència suficient per a guardar-les i per saber quina importància tindran al cap de molts anys, el poder veure algú que tu has fet quan eres petit i tots aquells records que allò et produeix, ja que, aquests formen part de la nostra vida.

Al finalitzar aquesta activitat, dues companyes van exposar una notícia sobre actualitat educativa.
Van començar repartint una fotocòpia de la notícia a tots els companys, perquè la poguéssim llegir ràpidament i sapiguéssim de què anava. Aquesta portava com a títol "Educación becará a alumnos que acaben la ESO con más de un 8", la qual tracte com bé indica el títol, que el departament d'educació beneficiarà amb una beca de fins a 1200 euros a aquells estudiants que aprovin la ESO amb una nota superior al vuit.
Aquesta notícia, vista des de diferents diaris, podem veure que canvia el enfàsis que es dóna als titulars, cosa que és el que crida més al lector alhora de llegir una notícia, sobte que diuen quina és l'assignació màxima que donaran, però no deixa clar quin és el llindar per a poder demanar aquesta beca.

Va haver-hi una frase que hem va cridar l'atenció que va ser la següent:

" La beca alomillor no la demana la gent per no poder pagar els estudis, sinó perquè el adolescent no hagi de treballar i no hagi de portar un sou a casa".

Em va cridar l'atenció aquesta frase perquè al llegir la notícia jo no vaig pensar en aquesta possibilitat, però un cop sentida, penso que el tema de la beca potser molt útil per a aquella gent que vol que els seus fills segueixin estudiant, però no els hi ho recomanen perquè necessiten que es posin a treballar i portin un sou a casa per a poder tindre una vida digna, el que aquesta beca farà és aporta aquesta quantitat de diners que a moltes famílies els hi fan falta per a poder viure dignament.

Tot seguit, van explicar uns resultats sobre unes enquestes que tenien sobre el possible fracàs escolar, però van haver-hi dubtes respecte a ales dades que donaven. Perquè no sabem quins elements tenen coma preferència per a realitzar aquests tipus d'enquestes.

En definitiva, puc dir que un enriquiment de tot farà una persona més complexa.

Cultura Lliure

La cultura lliure és tota aquella creació i el moviment que la promou que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables els del pragramari lliure. Té els seus orígens en el Sofware lliure. El programari lliure és tot allò que pot ser utilitzat, estudiat o modificat sense restriccions, i que pot ser copiat o modificat sense cap o gaires restriccions per garantir el futur dels destinataris i els seus drets, un exemple és la Wikipedia.

Degut alguns detractors de la cultura lliure es van establir uns punts pels quals podem considerar una obra lliure, que són els següents:
- Podem utilitzar la obra i difrutar dels seus beneficis.
- Podem estudiar-la i aplicar els coneixements adquirits.
- Podem fer i distribuir còpies de la informació obtinguda.
- Per últim, podem fer canvis o millores.
Amb tot això, es pretèn separar el que és obra lliure del que no ho és.

A continució, se'ns van plantejar quatre situacions, de les quals haviem de saber quina és la que aplica la cultura lliure i buscar solucions per a resoldre-ho.

SITUACIONS QUE HEM DE RESOLDRE

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Trobo que aquesta situació és totalment incorrecta, ja que el professor exigeix quines són les bambes que han de comprar per a realitzar l'activitat de bàsquet, si parlem de cultura lliure, en aquest cas no deixa la llibertat per a què els alumnes escolleixin les bambes que ells vulguin, o fins i tot, les que els seus pares es podem permetre.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

En aquest cas, penso, el mateix que anteriorment, que el mestre no deixa la llibertat per a que els alumnes entrin al navegador que vulguin i utilitzen el programa que millor els hi va per a realitzar la feina, els exigeix que entrin al google i que facin la feina desde el Word. Hem de tindre en compte, que sempre que copiem una imatge d'internet al costat o a sota d'aquesta hem de possar el nom de la persona propietaria.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Desprès d'haver llegit atentament aquesta situació, penso que és incorrecta perquè el professor exigeix l'utilització del programa Power Point i , a més a més, la versió 2007, amb la possibilitat de que algun alumne no disposi d'aquesta versió sinó d'una més antiga i ja no podrà obrir el programa.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

En aquesta situació crec que si que s'utilitza la cultura lliure, ja que el mestre dóna l'opcio als alumnes d'escollir lliurement aquella postal que ells vulguin per als seus pares, inclòs, si algun alumne no en vol agafar cap no ho haurà de fer.

Per què els joves d'avui dia obeeixen menys?

Durant la sessió de seminari que vam realitzar el dimart dia 06.10.09, va ser una classe diferent a la resta de sessions, ja que tres companyes del grup van realitzar l'explicació sobre una noticia, extreta de diferents diaris, és a dir, es van comentar diferents punts de vista de diaris que parlaven sobre la mateixa noticia.

Aquestes notícies parlaven sobre l'actuació dels pares a les escoles, que és interessant integrar als pares en aquestes, no només a l'hora de les reunions amb els mestres, a les festes, etc. sinó també integrant-los dins de les aules, fent activitats per als seus fills, de manera que aquests es puguin sentir orgullosos de veure als seus pares allà.

Un altre punt de vista que es va seguir durant l'activitat, i el qual, va provocar un gran debat va ser la manera de comportar-se dels joves d'avui dia, tan a l'escola com a casa, comparat-lo amb anys enrere.

Tot el tema que es va seguir durant la classe em va semblar molt interessant, però, una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser un proverbi africà que va esmentar una de les meves companyes, que va ser el següent: "Per educar un nen falta la tribu sencera", estic totalment d'acord amb aquesta frase, perquè l'educació no només s'ha de donar a l'escola, sinó que també l'han de donar els pares a casa, si els educadors intenten inculcar uns hàbits als infants però desprès els pares no els respecten, aquests no serviran de res, amb això vull dir que l'educació és una cosa conjunta entre pares i educadors, tots han d'intentar treballar aquests hàbits.

Per últim, i per acabar la sessió, les companyes ens van proposar realitzar una activitat, que consistia en agafar un tros de paper en blanc i escriure un conflicte que haguéssim tingut nosaltres a l'escola, el vam posar en una caixa, de manera anònima, i cadascú va agafar un paper, es va comentar cada situació que va sorgir i per finalitzar haviem desborrar aquells conflictes que ens semblessin molt greus.

De tota aquesta sessió el que jo, personalment, puc extreure es que avui dia és molt important la comunicació entre els educadors i les famílies, perquè per molt que s'eduqui a les escoles si després no s'inculquen uns valors a casa, tot l'esforç fet per part dels educadors, estarà fet envà.

audacity

Durant la classe dels dies 08.10.09 i 15.10.09 hem estat utilitzant un programa anomenat audacity i segurament molts us preguntareu què és i per a què serveix, doncs això és el que explicaré a continuació.

El programa audacity és com un petit estudi de gravació, en el qual pots gravar veus i cançons, i en aquestes pots fer diferents efectes, pots agregar cançons perquè quedin de fons de les veus, pots pujar o baixar el so en les freqüències que a tu et semblin oportunes, en definitiva penso que és un programa bo, útil i complet. Tot i que no el domino el cent per cent.
Per a realitzar la nostre gravació hem seguit una sèrie de passos, que són els següents:
- Primer de tot hem buscat un micròfon.
- Un cop connectat el micròfon a l'ordinador i obert el programa audacity, ens van sortir un conjunt de botons a la part superior, els quals, serveixen per a gravar (la rodona vermella), per parar la gravació (quadre groc), per reproduir els sons (triangle verd),etc.
- El que vam fer es pitjar a gravar, vam introduir una veu, i vam pitjar a parar.
- Per gravar una altre veu vam seleccionar la gravació ja feta i la vam silenciar, de manera que al gravar una altre veu no quedes una a sobre de l'altre, i així successivament fins que vam gravar les quatre veus.
- Tot seguit, perquè poguéssim sentir les veus una darrera l'altre, vam pitjar a l'icona de "eina de desplaçament en el temps" i d'aquesta manera podíem moure les gravacions, les vam posar una a continuació de l'altre.
- Desprès, per a posar la música, primer ens la vam descarregar al nostre ordinador, i a continuació, vam anar a projecte, importar àudio i la vam descarregar dins de l'audacity junt amb les nostres veus, però perquè es poguessin sentir les dues coses a l'hora, tant les veus com la música, vam haver de reduir el volum de la música apretant a l'icona de "eina envolvent" i anar baixant les freqüències que sortien de la cançó, tot i que vam deixar espais entre les nostres gravacions, de manera que la música se sentia molt fluixa quan nosaltres parlàvem, però en els moments que no hi havia veu, se sentia més alta, en definitiva, vam fer pujades i baixades del so.
- Per acabar, vam apretar a l'icona de "eina de selecció", que ens permetia posar la gravació al principi, vam apretar al botó de reproduir i , finalment, vam escoltar la nostre gravació sencera.
- Un cop escoltada la nostre gravació hi havien trossos que es sentien molt fluixos, el que vam fer va ser seleccionar el tros que no se sentia gaire, vam anar a efecte i amplificar, i d'aquesta manera vam obtenir el resultat que veure tot seguit.

Un cop finalitzat tot aquest procés, vam pujar la nostre gravació a una web i des d'allà la vam poder penjar al nostre blog, aquí tenim el nostre vídeo, per veure'l clikeu aqui

Notebook i delicious

La classe d'avui m'ha semblat prou interessant, he après dos termes que no encara no coneixia, com són l'utilitat del Notebook i del delicious.com, que serveixen per a gestionar informació, és a dir, com guardar de manera ordenada tota aquella informació que trobem a Internet.

El Notebook és un servei gratuït ofert per Google que proporciona una manera simple d'organitzar notes al navegar per Internet. Aquesta permet al usuari seleccionar el tex, imatges i d'altres objectes del lloc web mentres es navega, permet guardar-les en un "Notebook" en línea, accessible des de qualsevol ordinador i també es pot compartir amb els altres usuaris.
Notebook Google ofereix un únic lloc web per seleccionar resultats de les notes afegides sense haver de deixar la finestra del navegador.
El seu objectiu és organitzar la informació mundial i donar-li la rellevància en funció de les valoracions de cada usuari.

Segons la Wikipedia Delicious és un servei de gestió de marcadors socials en web, antigament era conegut com "del.icio.us". Permet afegir els marcadors que clàssicament es guardaven en els navegadors i categoritzar-los amb un sistema d'etiquetes anomenat folcsonomías (tags). No només pot emmagatzemar llocs web, sino que també permet compartir-los amb altres usuaris de Delicious i determinar quants tenen un determinat enllaç guardat en els seus marcadors.

Personalment, penso que sota el meu punt de vista jo li donaria més utilitat al Notebook ja que per a mi té una facilitat i és que està en espanyol, al contrari que el delicious que esta en anglès i per a mi, personalment és una complicació.
Tot i que cal dir que Delicious és molt més complert que el Notebook, pots trobar pàgines interesants sobre l'àmbit que desitgis.