Contes infantils

Durant la sessió de divendres, dia 23.10.09, el primer que vam fer només arribar a l'aula va ser realitzar una enquesta, anònima, respecta a la nostre opinió sobre l'universitat. Tot seguit, ja vam començar amb l'activitat d'explicar contes.
Van haver-hi dues companyes que van fer aquesta activitat, la primera, va explicar un conte que es deia " El lleó gandul", el vaig trobar un conte molt entretingut perquè estava il·lustrat amb unes imatges que tenien volum, a part d'això, també hem va agradar molt la forma d'explicar el conte i que tenia un aspecte que els hi agrada molt als nens/es, m'entres s'explicava el conte hi havia troços en els que nosaltres (que representava que érem infants de 3 a 5 anys), cantàvem cançons.

Tot seguit, una altra companya va explicar dos contes anomenats "Els colors" i "La samarreta d'en Max". Aquests dos contes no els vaig trobar tan entretinguts ja que eren molt petits i molt llargs alhora d'explicar-los, penso, que un infant amb un conte així deixa molt ràpid de tindre interès per a escoltar-lo.

Un cop, acabada l'activitat vam veure unes pautes, i ens vam adonar, que per explicar un conte s'han d'intentar seguir unes pautes com per exemple:

• Hem de tenir clara la diferència entre llegir i explicar un conte.
• S'ha de treballar el conte abans d'explicar-lo, assimilar la història, que sapiguem el que succeeix durant tot el conte, etc.
• Si és molt llarg, intentar simplificar-lo, depenen de les edats dels nens/es.
• Triar els personatges principals i a partir d'aquí improvisar el que calgui.
• Començar a poc a poc i augmentar la velocitat.
• La veu del narrador ha de ser tranquil·la i reposada.
• etc.

Al finalitzar aquesta activitat, vam seguir amb l'activitat de l'entorn sonor, dues companyes van explicar quins eren els sorolls que sentien, alhora, dintre de casa seva, els del carrer quan estaven a dintre de casa i els del trajecte de casa a l'universitat.

Els hi va sorprendre la quantitat de sorolls que poden apreciar al mateix temps sense adonar-se, que si reflexionem una mica, tothom hauria de controlar tots aquells sorolls que fem durant el dia i, amb aquest motiu, potser la vida de la gent no seria tan estressant.

Una de les frases d'aquesta sessió que em va cridar l'atenció va ser la que va dir una de les meves companyes: "Em relaxo amb els sorolls". Aquesta frase em va sorprendre molt perquè jo sóc tot al contrari que ella, contra més sorolls hi ha menys relaxada estic i menys concentració tinc a l'hora de fer les coses. Tot i que penso que molta gent, com ella, es relaxa amb els sorolls perquè és el que sent constantment, perquè a la vida de tothom hi ha pocs moments de silenci.