BON NADAL I BONES FESTES A TOTHOM

Per a despedir definitivament el meu bloc, em vui acomiadar de tots vosaltres amb un vídeo molt divertit realitzat per una companya.

El vídeo

Espero que us agradi.

Una abraçada per a tothom.

L'instrument de les petxines

Aquest és l'instrument que jo i les meves companyes, Arantxa Lordén i Cristina Gómez vam realitzar per a música, hem creat un vídeo amb el Windows Movie Maker, adjuntant fotografies, imatges i al final un vídeo amb el so que realitza el nostre instrument anomenat: "Mòbil de petxines", espero que us agradi.

"Valoració personal"

És hora de fer la meva última entrada del meu bloc durant aquest semestre, la meva valoració personal en relació a la creació d'aquest és molt bona, tot i que, he de reconèixer que m'ha portat temps i esforç per portar-ho tot al dia i ben organitzat.

En aquest bloc he intentat, de la millor manera possible, anar recollint tots aquells aspectes que fèiem durant les classes i, per tant, ho valoro com algu molt positiu perquè m'ha ajudat a conèixer i a saber utilitzar programes dels que mai havia sentit parlar i els quals, se que en un futur, com a futura educadora, em seran de gran utilitat.

Durant l'elaboració de tot el bloc hi havia moments en els que pensava que no seria capaç de realitzar la feina, però amb esforç i ganes he descobert que tot allò que et proposes ho pots aconseguir. Per a mi a estat, un aspecte de superació sobre mi mateixa, perquè ho em posava les piles i ho anava fent tot dia a dia o se m'acumulava tota la feina.

De tots aquells programes que hem tractat durant les classes de noves tecnologies (TIC), si he d'escollir dos, em quedo amb els següents:

• Windows Movie Maker: Penso que és un programa molt útil el dia de demà com a futura educadora, pots crear vídeos, contes, projectes didàctics,etc. i utilitzar-los com a medi d'exposició davant dels infants. Personalment, mai m'hagués imaginat que seria capaç de realitzar els vídeos que hem creat durant aquestes sessions.
• Programa JClic: Penso que és un programa molt útil, complex, però molt adequat per a treballar amb els infants. Per aquesta raó crec que serà un dels programes que més utilitzaré el dia de demà amb els meus infants. M'ha sorprès molt el poder crear els meus propis jocs, les meves activitats, etc. fetes tal i com jo volia i amb la finalitat que jo els hi volia donar. I puc dir, que em sento orgullosa del meu projecte recollit amb aquest programa.

Fins aquí el meu bloc. Espero que us agradi. Petons i abraçades per a tothom.

"Un uso moderado de videojuegos"

Aquesta noticia la van tractar tres dels meus companys, la Laura Cortada, l'Eloy Gaspar i el Guillem Riu. El títol de la noticia és el següent:
"Un uso moderado de videojuegos puede tener una influencia positiva en la educación de los niños". El país.com

Després de llegir cadascú la noticia que ens van portar fotocopiada els nostres companys vamb arribar a algunes conclusions sobre aquest tema que són les següents:

• Un ús moderat no perjudica el rendiment acadèmic dels infants.
• És més freqüent la utilització de videojocs en els nens que en les nenes, i aquests normalment juguen a jocs més agressius com són els de guerra o lluita.
• Hi ha molta gent que defensa la utilització dels videojocs, ja que ajuden a la visió, a la relació òculo-manual, estimulen l'aprenentatge, la innovació, milloren el raonament dels infants (perquè en alguns casos han de fer estratègies), etc.
• Amb els jocs d'aprenentatge es pot arribar a motivar la ment dels infants.
• És perillós l'accés d'hores que es poden passar davant de la consola perquè això pot causar angoixa, ansietat,etc., per tant, en aquests casos hauríem de vigilar els infants.

Frase: "Hi ha pares i mares que tindre el nen/a davant d'una consola és una manera de tindre
aquest infant aparcat".
Estic totalment d'acord amb aquesta frase, ja que és veritat que molts pares, per les raons que siguin, que arriben cansats de treballar, necessiten els seus moments,etc. decideixen comprar una consola al seu fill perquè així el tenen distret amb allò i no han d'estar tan pendents de la criatura.

Desprès de tota la sessió penso que no perquè un infant no tingui consola, ja que tots els seus amics la tenen i ell/a la demana però els seus pares no li compren, no és menys que els altres. I una altre conclusió que he pogut extreure és que si els jocs són els adequats per a l'edat de l'infant pot ser un aspecte bo, perquè els pot ajudar a ser més estratègics per exemple.

I fins aquí la ultima sessió de seminari.

Diferents contes

En aquesta sessió de seminari van se 3 companys els encarregats d'explicar 4 contes infantils, aquests contes van ser els següents:

"La llegenda de St. Jordi"

Aquest conte el va explicar la meva companya Laura Cortada, per a l'explicació d'aquest va utilitzar l'ordinador portàtil amb imatges referents al conte, a cada imatge explicava una part de la història del conte. La llegenda de St. Jordi tracta sobre un drac que va per un poble i es vol menjar als seus habitants, aquests decideixen fer a sorts quin habitant es menjarà el drac cada dia, fins que arriba un dia, en que és la princesa la escollida, però abans que el drac se la pugui menjar, arribar un caballer amb una espasa i mata el drac, de la sang que aquest desprèn apareix una rosa, i es per això, que cada 23 d'abril és tradició regalar una rosa.


"El pollet groguet"

Aquest conte el va explicar el meu company Guillem Riu. Jo personalment, mai havia escoltat el conte que anava a explicar, aquest tracta sobre un pollet que va buscant els seus germans perquè no els troba i va decidir buscar en tots els ous que trobes pel bosc per veure si estaven allà. Al llarg del seu camí, es va trobar amb un ànec, un cocodril, una tortuga, una serp, un cigne de color blanc i finalment tots junts van decidir acompanyar al pollet a buscar a la seva família i el van trobar.

Penso que es un conte molt interessant perquè a cada pàgina es descobreix un animal diferent i d'aquesta manera els infants poden col·laborar i conèixer millor els animals que hi surten.
El Guillem va acabar el conte d'una manera molt peculiar que va ser la següent: "Hi havia un pollet i un gat i aquest conte s'ha acabat!", és una forma diferent d'acabar l'explicació del conte explicat.

"L'enfadat"

També va ser un conte explicat pel Guillem, però aquesta vegada era molt més fascinant, ja que, va ser ells qui se'l va inventar i el va el·laborar.
Tracta sobre un peix que s'enfada perquè pel mar va perdent la pilota amb la que juga, i després de buscar-la durant molt estona, l'acaba trobant i aleshores es posa molt content, però es va tornar a enfadar perquè la pilota estava desinflada, finalment el peix, va decidir anar a casa a dinar que la seva mare l'estava esperant que li havia preparat uns macarrons i es va tonar a enfadar perquè no li agradaven, llavors la mare li va dir que no havia d'enfadar-se tant perquè d'aquella manera mai tindria amics.
A través d'aquest conte penso que el meu company volia transmetre la importància de no disgustar-se perquè una cosa no sigui o no estigui on es vol, i també la importància de tindre amics i poder compartir tots els jocs amb ells.



"TEO en el seu primer dia d'escola"

Aquest conte el va explicar el meu company Eloy Gaspar, tracta, com bé ens informa el títol, sobre el primer dia d'escola d'un nen que es diu TEO. Durant tot el conte va donant importància a tots aquells moments que passen els infants a l'escola com l'hora de berenar, el rentar-se les mans abans de dinar, l'hora de fer dibuixos, posar-se la bata per no tacar-se quan treballem a l'escola, etc.
Aquest és un bon conte per explicar als infants abans de començar a l'escola perquè es puguin familiaritzar amb totes aquelles tasques que hauran de fer el dia de demà.


I fins aquí els contes que es van explicar durant aquesta sessió de seminari, espero que us agradi.

Fins aviat.

Educació vol allargar els estudis

"Educación plantea alargar la enseñanza obligatoria has los 18 años"

En aquesta notícia es parla sobre que Gabilondo parla d'ampliar els estudis dels joves fins els 18 anys per evitar que hi hagi més fracàs escolar entre els joves d'avui dia.

La notícia ha estat extreta del diari digital el Periòdico.

Es va fer una entrevista per Radio Nacional a Gabilondo en la que va dir que aquest projecte no passaria de forma inmediata sinó, paulatinament i amb la necessitat que hi hagi un procès d'adaptació en la que el govern estigues recoltzant aquest programa.

Podríem dir que hi ha un problema pero sobretot aptitudinat però també en el sistema educatiu. Quan acabem una carrera no tots arribem a on tenim pensats.

" La sopa de pedres "

Durant la sessió del dia 10.11.09 es van explicar tres contes.

1. El primer, va ser el conte " La sopa de pedres ", el va explicar la meva companya la Eli Puig, ella va utilitzar diferents materials, cartolina amb un paisatge, folis amb els dibuixos dels personatges (soldat, nens, fruites, una cullera, una campana,etc.). Aquest tractava sobre un soldat que anava pels pobles i volia fer una sopa amb ingredients que li donguessin la gent del poble. La reflexió d'aquest conte es que si tots col·laboren es poden fer grans coses, em va cridar l'atenció la frase de " Pedres i un gran sentit de solidaritat, d'això està fet el brou".
2. L'Eli va explicar un altre conte que el que va fer va ser repartir unes targetes on havíem de dibuixar qualsevol objecte o personatge dels contes com per exemple una poma, una vareta màgica, un porc, etc. Hi havia tres tipus de targetes les blaves (on estaba el dibuix), les grogues (amb el final del conte) i les blau cel (amb un dibuix d'una fotografia). Cadascú ha de crear el seu conte en funció del final que li hagi tocat.
3. "Els tres porquets" el va explicar la meva companya Arantxa Lordén, va utilitzar el conte en imatges però una companya la Laura portava els porquets en peluix i va decidir explicar-ho amb els peluixos.

Respecte els contes el de les cartes serveix per agilitzar la memòria i la improvisació que poden arribar a desenvolupar els infants i els adults.

Com afecta el divorci als infants

Per a la realització d'aquesta feina he utilitzat un programa nou, anomenat SLIDESHARE, aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar presentacions de Power Point o Microsoft Open Office, que després queden emmagatzemades en format Flash per ser visualitzades online. És una opció interessant per poder compartir presentacions a través de la red. Admet arxius fins a 20Mb de pes, sense transicions entre diapositives.


Un cop explicat què és i per a què serveix l'Slideshare explicaré els passos que vaig seguir per a penjar Power Point al meu bloc, que van ser els següents:

1. Crear-nos un compte a la web Slideshare.
2. Entrem al nostre espai personal que hem creat i penjem les presentacions que vulguem.
3. Tot seguit, ens dirigim cap a l'apartat anomenat My Slideshare i cliquem sobre Upload your first presentation per tal de penjar el Power Point, això ho farem buscant-lo al nostre ordinador i apretant a acceptar.
4. Per últim, copiarem la direcció que surt a Embed, entrarem al nostre bloc, farem una nova entrada, enganxarem la direcció, publicarem l'entrada i ja podrem visualitzar la nostre presentació en el nostre bloc.

A continuació, us presento el Power Point que vam realitzar entre la meva companya Ana María Díaz i jo, espero que el tema us agradi i sigui del vostre interès.

Com Afecta El Divorci Al Nen

View more presentations from Arantxa.

Billy Elliot

Durant la sessió del dia 4.12.09 el que vam fer va ser visualitzar una pel·lícula anomenada "BILLY ELLIOT", aquesta tracta sobre un infant d'onze anys, fill d'un miner, que viu al nord d'Anglaterra. La seva vida canviarà per sempre al conèixer a la Sra. Wilkinson, la qual, dóna classes de ballet en el mateix gimnàs on ell intenta apendre a boxejar. Però molt aviat es trobarà immers en el món del ballet, per al qual, demostra tindre un talent innat i gràcies al qual podrà aconseguir molts dels seus somnis i canviar la vida de les persones que l'envolten.

La meva opinió sobre aquesta pel·lícula la podria resumir d'aquesta manera:

• Dóna que pensar i anima a lluitar per les il·lusions pròpies de casdascú. D'altra banda, trobo que és una pel·lícula que t'enganxa des del mateix moment en la que la comences a veure, regala una història tan senzilla com extraordinària, i també té la virtut de que no es fa empallegosa. Per tant, podria dir, que és una pel·lícula sensible però no "sensiblona". Tracta temes com l'homosexualitat, de l'amic del Billy Elliot, amb molta gràcia i innocència. És un tema que en aquella època no estava ben vist, ja que, els nens havien de realitzar esports com el futbol o el boxejar, i les noies, el ballet. S'intenta transmetre que qualsevol tant nen o nena pot realitzar l'esport que a ell/a més li agradi.
  

Entorn sonor

La sessió del dia 11.12.09, en ella també van poder explicar dues de les meves companyes l'Eli Puig i l'Arantxa Velasco els seus respectius entorns sonors.

D'aquest dos m'agradaria destacar un d'ells, el de l'Eli Puig, ja que el de l'Arantxa Velasco va ser molt comú com el meu i el de la resta de companys. En canvi, el de l'Eli va ser una mica diferent, amb originalitat, perquè el que va fer va ser realitzar un anàlisis del que escoltava de dilluns a divendres, és a dir, el que escoltava normalment, i després del que podia escoltar els caps de setmana. És una forma original, de veure que poden haver sons que entre setmana són molt comuns però quan arriba el cap de setmana ja no s'arriben a escoltar.

Fins aquí la meva reflexió sobre l'entorn sonor d'aquesta sessió.

"La cuca de llum" i "El nadal de les tres bessones".

A la sessió del dia 11.12.09 vam fer diverses activitats, en aquest espai explicaré dos contes que dues de les meves companyes van explicar.

• El primer el va explicar la Cristina Almazán, anomenat: "La cuca de llum". Aquest tracta sobre una cuca, la qual volia transformar-se en un altre animal, i va decidir parlar amb els animals que es trobes per veure si d'aquesta manera ho podria aconseguir, però després d'haver parlat amb els animalons va pensar que el que millor podia fer era seguir sent una cuca de llum, com fins avui dia.

• El segon conte el va explicar la Irene Gras, anomenat: "El Nadal de les tres bessones". Aquest tracta sobre les festes en les que ens trobem ara, les de Nadal, i parla sobre temes com són la neu, el ninot de neu, l'arbre de Nadal, les cançons que s'acostumen a cantar en aquestes dades per tradició (de les quals vam cantar dues), el menjar tradicional, etc. La meva companya per tal de fer l'explicació més dinàmica va utilitzar materials que sortien reflectits al conte, com per exemple una bufanda, aquest penso que és un mètode molt dinàmic a l'hora d'explicar-li's un conte als infants.

Aquests van ser els dos contes que van explicar les meves companyes, els quals era la primera vegada que escoltava.

Cançó "Gotes d'aigua".

La sessió del dia 01.12.09 va ser una classe amb un començament molt diferent al de la resta dels seminaris, ja que l'Eli Puig va tocar una cançó de piano composada per ella mateixa, la qual li ha portat molt temps de preparar, i després de veure el seu resultat, penso que es pot sentir orgullosa de la seva feina, ja que, amb la seva cançó anomenada "Gotes d'aigua" va aconseguir arribar a tots els companys.

Això ens va servir per a relaxar-nos al principi de la sessió, tot seguit, el que vam fer és que un per un vam presentar el vídeo o Power Point, que havíem realitzat de la setmana extraordinària, i veient els resultats, tant meu, com dels meus companys, penso que hem après un munt de coses per a la realització de vídeos i de Power Point, podria afirmar que molts ens hem sorprès del que som capaços de fer amb els programes apressos durant el que portem de curs.

Aquesta és la meva reflexió sobre la sessió d'aquest dia.

Los niños i los deberes escolares

Hace pocos años se recurría a páginas del tipo: El rincón del vago para no tener que redactar un trabajo o hacerte con los apuntes de una materia, pero a todo se le saca partido, todo es negocio.
En Francia se ha creado una empresa destinada a alumnos de primaria y secundaria que hace los deberes por el alumno http://faismesdevoirs.com a cambio de un módico precio que oscila entre 5 por un problema de matemáticas y 30 por un trabajo más complicado. Una vez enviado el deber que ha puesto el profesor, la web se compromete a dar respuesta en un plazo de uno a tres días. “No damos el pez. Enseñamos a pescar”, se justifica su creador, Stéphane Boukris. Ni qué decir que ha generado gran revuelo en Francia y ha sido clausurada temporalmente, hasta el 9 de marzo.

Clica aquí para ver la fuente de la información.

Navegant per internet he trobat aquesta notícia, la qual, m'ha cridat molt l'atenció perquè el creador d'aquesta pàgina intenta justificar la seva acció dient que ell no regala rés als nens/es (fent-li els deures), sinó que ensenya a que els nens/es realitzin la seva feina, sota el meu punt de vista, no estic gens d'acord perquè d'aquesta manera l'únic que aconsegueix aquest senyor es que els infants busquen qualsevol alternativa abans de posar-se a treballar i a fer els seus deures.

Espero que us agradi.

Visió de la setmana extraòrdinaria

Durant la sessió del dia 01.12.09 el que vam fer es presentar tots els projectes que havíem realitzat sobre la setmana d'activitats extraordinàries.
D'aquesta sessió em va cridar molt el progrés que hem fet tant jo, com tots els meus companys, això ho dic perquè vam ser capaços de realitzar powers points molt treballats, però sobretot perquè vam saber fer vídeos on barrejàvem fotografies, vídeos i música tot de manera coordinada i amb un cert sentit.

En aquestes dues hores no vam fer res més ja que érem molts grups a l'hora de presentar i els vídeos duraven quasi tres minuts cadascun.

La meva reflexió d'aquesta sessió és que estic molt satisfeta amb la feina realitzada perquè a principi de curs no hagués sabut realitzar un muntatge com el que vam fer la meva companya, Arantxa Lordén i jo. Hem après a utilitzar programes com l'Audacity, el Windows Media Maker, etc.

Fins la pròxima sessió.

ELS PETITS MUSICS JCLIC

El tema central del nostre projecte és la música, per aquest motiu l'hem titulat Els petits músics.
Hem triat aquest tema perquè pensem que és una forma lúdica i divertida de que els infants aprenguin objectius i contiguts sobre la música i els instruments que la componen. A més la música és una àrea que desenvolupen durant tota l'etapa infatil i la utilitzen molt com a recurs d'aprenentatge.
Els objectius principals que pretenem que obtinguin els infants amb el nostre projecte, són els següents:

• Fer ús de la música com a eina i mitjà per potenciar les capacitats que tota persona té però que cal exercitar per tal que creixin i es desenvolupin.

• Adquirir la disciplina personal necessària per vèncer dificultats de qualsevol tipus (vocals, motrius, de concentració, d'acceptació d'altres ritmes...).

• Descobrir i compartir vivències a través de fer i escoltar a travès del nostre projecte.

• Escoltar activament la música, introduïnt-se en el seu llenguatge.

Les activitats que hem creat van dirigides principalment a tot el cicle d'educació infantil, des de els tres fins els sis anys, ja que és una ètapa en la qual són capaços d'absorvir i complir, amb més facilitat, tots els objectius pactats.

Esperem que us agradi i que us sigui útil per a fer feines amb els més petits, com a futurs mestres d'educació infantil.

El nostre projecte el podreu veure a Els petits músics.

Berta Hinojosa
Laura Ichart

Vídeo setmana santa

Durant aquesta setmana d'activitats extraordinàries del 16 al 20 de novembre, hem realitzat diverses sortides i activitats de tot tipus: a l'aire lliure, a museus, a una escola, a escoltar un concert...

• El primer dia de la setmana, el dilluns, vam anar a Natupark, un parc d'instal·lacions sobre els arbres, com ponts, tirolines, lianes, troncs oscil·lants... Aquesta sortida ens ha ajudat a tots/es a poder coneixer-nos millor entres nosaltres, a relacionar-nos en un ambient molt diferent del que esten acostumats a l'aula. Mitjançant aquesta sortida es desenvolupa i es convina el treball en equip, les capacitats perceptiu-motrius (equilibri, to postural, percepció...) i també les capacitats condicionals (força, resistència, velocitat...)

• El dimarts vam anar a la Fundació Miró, situada al Parc de Montjuïc, un espai dinàmic, obert i participatiu, molt diferent dels museus on estem acostumats a anar, ja que l'edifici dóna accés a patis interiors i terrasses on també hi ha exposades obres d'art. A més a més, compta amb un ampli ventall de propostes i activitats educatives, tant per a educació infantil, primària com per a secundària.

• El tercer dia, podíem escollir nosaltres l'activitat educativa a fer i, després d'informar-nos sobre diversos llocs, ens vam decidir pel Cosmocaixa, ja que té una oferta educativa bastant gran amb diferents tallers pels nens/es, com el Clik, el Toca Toca!, el Planetari Bombolla... Va ser aquest últim pel qual ens vam decidir, on els infants coneixen el món celeste, l'univers i els astres d'una manera divertida, lúdica i pràctica, ja que mentre senten l'explicació ho veuen tot gràcies als recursos visuals que fan servir.

• El dijous vam anar a visitar l'Escola Joan XXIII per tal de veure i comprovar de primera mà l'ús i l'aplicació que se li dóna a les TIC a les aules. Allà vam poder moure'ns entre els nens/es, observar-los sense que ells ni s'immutessin per la nostra presència.

• I, finalment, el divendres vam visitar el Museu de la Música, on vam poder veure intruments de diferents tipus, cultures i països; i l'Auditori, on vam tenir l'oportunitat d'assistir a l'assaig d'un concert destinat a infants,anomenat Corda i descorda.

Windows Movie Maker

Durant la sessió d'aquesta classe la mestre ens va ensenyar com realitzar un vídeo amb el programa Windows Movie Maker, el qual, és un software d'edició de vídeos que ve inclosa a les versions de Microsoft. Conté característiques tals com efectes, transicions, títols o crèdits, pistes d'àudio, narració cronològica, etc. Nous efectes i transicions es podes fer i les ja existents es poden modificar mitjançant un codi XML. A partir d'aquesta explicació jo vaig triar el poema de "Calendari de Tardor" (Popular polonesa, adaptat:M.Martorell), a partir d'aquí vaig necessitar del programa Audacity, per gravar la meva veu i importar una cançó de fons (l'escollida va ser: Antonio Vivaldi - Invierno), un cop guardat aquest arxiu en format WAV vaig obrir el programa Microsoft Movie Maker.

Per a la realització del vídeo vaig seguir uns passos:

• Primer vaig fer la recerca per Internet de totes les imatges que necessitaria per a la realització del vídeo, que tinguessin sentit amb allò que expressava el meu poema.
• Obrim el programa, anem a l'apartat Editar pel·lícula, importar imatges i importar àudio o música, d'aquesta manera tot quedarà a la nostre col·lecció, preparat per començar a muntar el vídeo.
• Tot seguit, hem d'arrossegar les imatges seleccionades cap a la part inferior a l'escala de temps, en l'odre que vulguem que surtin. Per a reproduir l'àudio haurem de fer el mateix que amb les imatges.
• Per a fer modificacions a les imatges, és a dir, per aplicar efectes, hem d'anar a Editar pel·lícula i veure efectes de vídeo, i hem d'arrossegar l'efecte que ens interessi cap a la imatge en la que ho volem aplicar.
• Una altre opció és aplicar efectes entre la seqüència de cada imatge, per això, haurem d'anar a Editar pel·lícula i veure transicions de vídeo, com anteriorment només les haurem d'arrossegar cap a l'espai que volem que ocupin, davant o darrera de la imatge que vulguem.
• Finalment, a l'hora de guardar el vídeo, haurem d'anar a Finalitzar pel·lícula, guardar a l'equip un cop allà, haurem de modificar les dades perquè el vídeo pugui estar penjat al nostre blog, haurem de mirar que ocupi un màxim de 2MB, això ho podrem realitzar a l'apartat de més adequat per a mida d'arxiu.

Aquest a sigut el meu treball per a poder realitzar aquest vídeo que tractar sobre la tardor, una estació de l'any que personalment m'agrada molt. El resultat és el següent espero que us agradi.

Fa soroll tot el que nosaltres pensem?

Durant la sessió del dia 13.11.09 dues de les meves companyes van fer l'explicació sobre els sorolls que escoltaven dintre de casa seva, fóra de casa i en el trajecte de casa a la universitat.

La meva companya, Laura Cortada, ens va explicar que tot allò que escolta cada dia a casa seva ja ho té assimilat i per tant, és com si ja no ho sentis, forma part de la seva vida quotidiana.
En canvi, la Cristina, va fer una cosa molt interessant, es va dedicar a desconnectar tots aquells aparells o electrodomèstics que ella creia que feien soroll, d'aquesta manera va comprovar si realment feien soroll. Va dir una cosa que em va cridar l'atenció perquè ningú fins ara ho havia dit i ens passa a molta gent, els rellotges, durant el dia no els sentim i podem conviure amb ells però a la nit sentir el "Tic-Tac" a moltes persones ens és un soroll incòmode que no ens deixa ni dormir ni descansar.

D'aquesta part de la sessió una de les coses que em va sorprendre moltíssim va ser una frase que va dir la meva companya Laura Moragues:

"L'extractor recorda el soroll del ventre de la mare".

Tot i que ara no recordo gaire bé perquè va sorgir aquest tema, puc dir que em va cridar molt l'atenció perquè va ser una cosa que mai havia escoltat que és que quan els infants tenen còlics posar el soroll de l'extractor, el soroll del propi assecador,etc. ajuda als infants i els calma.

Explicació del meu conte "Peix Peixet"

Durant la sessió del dia 13.11.09 em va tocar explicar el meu conte, vaig escollir un conte que porta coma títol "Peix peixet", és un llibre molt senzill, amb imatges grans, colors cridaners i amb molt poca lletra. Aquest conte tracta sobre un peix que anant pel mar a perdut a la seva mare i es proposa fer tot el que sigui per trobar-la, a mesura que va passejant pel mar es va trobant diferents animals com una estrella de mar, un pop, un cargol,etc. i cap d'ells es la seva mare, perquè ella té forma de peix i, a més a més, la seva pell es del color de l'arc de Sant Martí. Al cap d'una estona i de buscar molt, el peix troba a la seva mare. La forma d'explicar aquest conte, ja que va referit a infants de 2 a 3 anys, és utilitzant molt l'expressió lingüística, per exemple, quan el peix es troba al pop de color blau, dir: no no, aquesta no es la mare perquè és de color blau, anem a seguir buscant, és una forma de que els infants també aprenguin els colors. I una vegada troba a la mare que és dels colors de l'arc de Sant Martí, es podria fer als infants dir els diferents colors de la mare i, una altre opció, és fer cantar els infants la cançó referent al Peix Peixet, que seria la següent: "Peix peixet, de la canya de la canya, peix peixet de la canya al sarronet".

Tot seguit, la meva companya Laura Moragues va fer l'explicació de dos contes un improvitzat amb titetelles, que primer les va presentar dient de quins materials estaven fetes i perquè se li havia ocorragut aquesta idea. Entre tots la vam convèncer perquè expliques el conte, primerament no volia, per al final, amb una altra companya la Eli Puig van decidir representar-lo amb els titelles i elles amagades sota la taula.


En segon lloc, va fer l'explicació del conte "En Pepet no té orelles", és un conte explicat d'una manera molt original en la que la meva companya va presentar una caixa (que va deixar fóra de l'aula), va col·locar a l'abast de tots/es una mena de pissarra en la que es podien enganxar imans i d'aquesta manera tots els meus companys/es van anar sortint i van començar a enganxar una part del cos d'en Pepet, un les cames, altres els braços,etc.
Aquest conte tracte sobre un nen que no feia cas, sempre es feia el sord. El professor li deia que tenia dues orelles per sentir el que la gent li deia. Aquest nen no feia cas ni a la seva mare, ni als seus amics, ni a ningú i va haver-hi un dia que les seves orelles es van enfadar i van desaparèixer, llavors en Pepet es va posar molt trist perquè ara si que de veritat no sentia res.
Llavors en Pepet va decidir agafar una ampolla i posar-hi un paper dintre escrit amb aquestes paraules: "Orelles us necessito, no em faré mai més el sord!!".
Les orelles al veure això van decidir tornar. Un dia van picar a la porta i la mare els hi va obrir i es va trobar amb dues orelles, que van anar directament cap en Pepet. Li van dir que si no feia cas tornarien a marxar però aquesta vegada no tornarien.

Aquest conte el vaig trobar molt interessant perquè la meva companya ens va demostrar que podem crear els materials i el propi conte, que poden sortir dels tradicionals "Tres porquets", "La caputxeta vermella",etc. Hem de tindre el recurs de poder crear, això ens pot ajudar a solbentar algun problema a l'aula amb els infants com el que no escoltin, no facin cas, etc.


Una de les frases que em va cridar l'atenció va ser una que es va dir només acabar d'explicar el conte, va ser la següent:

"Hem de transmetre uns valors als infants".

Estic totalment d'acord amb aquesta frase, perquè en aquesta etapa els infants són com esponges, hem de tenir en conte que diem i com ho diem davant d'ells perquè tot i nosaltres podem pensar que no s'enteren de res, els nens/es s'enteren de tot, tot i que siguin, petits.

Utilització del Microsoft PowerPoint

Durant la sessió del dia 05.11.09 a TIC, vam dedicar la classe a l'explicació del què és el Microsoft PowerPoint, quins són els errors que acostumen a cometre i quines coses fem correctes a l'hora de realitzar treballs amb aquest programa.

• Què és Microsoft Power Point?
  

Microsoft PowerPoint és una aplicació desenvolupada per Microsoft per a Windows i Mac OS, que permet desenvolupar prestacions multimèdies. És àmpliament utilitzat en el món empresarial i educatiu. Microsoft PowerPoint formar part del paquet Microsoft Office. PowerPoint permet manipular textos, gràfics, vídeos i altres objectes, per a la creació de presentacions multimèdies. Per lo general, les prestacions són en forma de diapositives amb un ordre lògic. Acostumen a utilitzar-se per projectar-se a pantalles gegants o televisions, tot i que, també poden ser impreses.
Les prestacions poden ser guardades i executades en diferents formats:

1. PPT (presentacions).
2. PPS (PowerPoint Show).
3. POT (plantilla).

• Característiques que utilitzem a l'hora d'usar Power Point:
  

1. Creació d'esquemes.
2. L'alumne té com a guia la pantalla amb les diapositives on apareixen esquemes, imatges i sons.
3. Utilització de vídeos per fer més intel·ligible la matèria.
4. L'alumne pot prendre apunts amb més facilitat.

• Característiques incorrectes que utilitzem a l'hora d'usar Power Point:
  

1. No s'ha de posar gaire informació a les diapositives.
2. L'orador només llegeix la informació que apareix a les diapositives, no explica ni relata.
3. Massa informació en les diapositives.
4. Si hi ha massa imatges i colors, pot distreure l'atenció de les persones que escolten l'exposició.
5. Tenir un bon sistema de projecció i que l'aula no sigui fosca, perquè això pot crear el cansament dels alumnes.

A partir d'aquesta lectura, penso que s'ha de fer una bona utilització del programa, utilitzant el mínim de text a les diapositives quan presentem el treballs. L'utilització d'aquest, ha de ser un suport a l'hora d'exposar un treball, mai ha de substituir a la persona que realitza aquest treball.

El nostre blog

La sessió del dia 06.11.09 va ser una sessió més curta que les anterior, en la qual no vam realitzar moltes tasques, ens vam centrar en dues que són les següents:

• En primer lloc, la mestra ens va entregar un petit dossier on estaven explicades totes les activitats que faríem durant la setmana del dia 16.11.09 al 20.11.09, que és l'anomenada "Setmana d'activitats extraordinàries". Durant aquesta setmana s'han programat diverses activitats:

1. Jardí de Cordes de Cerdanyola.
2. Fundació Miró.
3. Oferta educativa, en la que cada alumne o petit grup es buscarà el seu lloc com pot ser l'aquari, museus, Cosmo Caixa,etc.
4. Visita a l'Escola Joan XXIII.
5. Auditori.

A partir d'aquestes visites i activitats, haurem de realitzar un treball explicant què ens ha aportat culturalment, com a futurs educadors/es.

• En segon lloc, tots els meus companys/es vam mostrar el nostre bloc un per un i la Loles, ens anava donant consells sobre allò que estava malament i allò que podíem millorar, sobretot el que més es va destacar és que la majoria havíem de treure l'apartat de seguidors, ja que, és un apartat que no te gaire utilitat. També ens va recomenar omplir el bloc amb notícies que trobéssim d'interés per a tothom, el crear un apartat d'enllaços d'itnerès i mostrar quins són els blocs que acostumem a visitar i, finalment, ens va recomenar posar d'una forma més clara les etiquetes, per a facilitar el trobar l'informació que en aquell moment interessa consultar.
  

El conte de la castanyera

Durant la sessió del dia 03.11.09 vam realitzar diferents activitats, que són les següents:

En primer lloc, una de les meves companyes va fer l'explicació del conte de "La castanyera", per a l'explicació d'aquest va utilitzar imatges i castanyes, va fer una explicació del conte utilitzant aquestes imatges i per a que ens familiaritzéssim va portar castanyes que ens va repartir a tots, d'aquesta manera va aconseguir que tots/es estiguéssim molt atents/es per saber què és el que havíem de cantar o si eren cargols o castanyes el que la castanyera estava agafant.


En segon lloc, jo i una companya, vam fer la presentació d'una notícia que havíem trobat a diferents diaris, les quals tractaven sobre la integració de les TIC a les aules, a partir d'aquesta es va produir un debat entre tots els meus companys/es, tots vam dir el que pensàvem i com veiem aquest tema, ja que és una cosa que el dia de demà nosaltres també treballarem amb les TIC, els temes que vam tractar van ser els següents:

• Aventatges i desaventatges de tenir els nens/es tantes hores davant una pantalla digital.
• Pissarres digitals.
• Distracció dels infants davant un ordinador.
• Ordinadors portàtils VS paper i bolígraf.
• Formació professorat respecte a les noves tecnologies.

En tercer lloc, dues companyes van fer l'explicació d'una altre notícia, que porta com a títol "¿Enseñanza infantil en condiciones?", aquesta ens va cridar molt l'atenció a tots perquè tractava sobre la necessitat de moltes escoles a tenir un suport dins de les aules, ja que l'educador/a potser no es capaç de controlar a 20 nens/es alhora, i amb més motius, si dintre de l'aula hi ha un alumne amb algun tipus de discapacitat tant física com psíquica.
La notícia tractava sobre un cas en concret, en la que els pares d'una escola de Saragossa, demanen a la DGA la necessitat de tenir un auxiliar a les aules, però aquesta organització no concedeix aquests suports si l'escola no arriba a 42 nens/es, ells conten amb 39 nens/es entre les dues classes de primària.
Això va provocar un gran debat entre tots, ja que, van començar a sorgir preguntes de dir si era o no correcte aquesta llei, si per falta de 3 nens/es no la podien concedir, etc. , llavors per poder tractar aquest tema, les meves companyes van decidir fer una activitat, que consistia en repartir papers entre tots, i cadascú havia de "representar" un càrreg i defensar aquella postura, els càrrecs eren els següents:

• Cap d'estudis d'una escola.
• Pares amb un fill amb discapacitats.
• Director/a de l'escola.
• Professor/a de l'aula en la que hi havia el problema.
• Director/a de la DGA.

Però a la conclusió que vam arribar es que Trobar la línea de tall és molt complicat, perquè fins a quin punt un educador/a necessita d'un auxiliar per poder dur a terme la seva feina correctament, posant un exemple potser un professor amb una bona organització és capaç de dur a terme la seva feina, de forma eficaç, i un altre, amb la mateixa quantitat d'infants no ho és . S'han de posar uns límits, potser és accessiu el nombre de 42 infants, però trobar aquest límit és molt complicat, perquè si una escola amb 39 nens/es demana aquest ajut, una altre amb 30 podria fer el mateix, i així successivament, per tant, no hi hauria un punt intermedi, que erroni o no, és el que està marcat per la llei, i és el que compleix la DGA.

En quart lloc, jo i una altre companya fam fer l'explicació dels sorolls del nostre entorn. Jo vaig explicar els sorolls que sentia al cap del dia, aquests eren els següents:

1. Dintre de casa: Quan estic a casa tranquil·lament puc arribar a sentir moltes coses sense adonar-me com són el rentavaixelles, la rentadora, l'aixeta, la nevera, la televisió, l'ordinador, el teclat de l'ordinador, la conversa entre els meus pares i la televisió del menjador.
2. Del carrer a casa meva: Puc escoltar el gos del veí, els veïns en general, quan tanquen la porta els veïns, del carrer no escolto res perquè dona a una part interior.
3. Trajecte de casa a l'universitat:

• Quan vaig amb moto: Anant amb moto escolto el motor de la meva moto, les motos que passen pel meu costat, els cotxes, el vent, la conversa de la gent pel carrer (quan estic parada a un semàfor) i la música d'altres cotxes.
• Quan vaig amb cotxe: Escolto les motos, els cotxes, la conversa de la gent, el vent, la música dels cotxes que passen pel carrer i la pròpia que porto al cotxe, i la conversa que porti amb les persones que van dintre del cotxe amb mi.

Amb aquesta activitat he arribat a la conclusió que el moment d'anar a dormir és quan tens consciència d'on estàs, perquè tot queda en silenci, i et dones compte que a la vida quotidiana estem contaminats per molts sorolls. Inclòs arriba un moment que ja no ens adonem ni dels propis sorolls que fem nosaltres amb el propi moviment i que hi ha molts sons que són comuns a les cases com, el gos del veí que corra pel parquet, els veïns amb els tacons, quan es tenca la porta del veí,etc.

En cinquè lloc, i per últim, la mestre va fer una activitat en conjunt, tots/es vam donar les nostres claus de casa i les va posar en una bossa, totes van quedar barrejades. Tot seguit, la mestra, va posar la bossa sota la taula i anava traient una per una les claus, les movia, i tan sols pel soroll que feien nosaltres les havíem d'identificar.
Vaig quedar molt sorpresa, perquè la majoria de nosaltres vam ser capaços de saber quines eren les nostres claus sense veure-les, tan sols, pel soroll que produïen. Inclòs van haver dues companyes que al moment van cridar "són meves" amb moltíssima seguretat. D'aquests joc trèiem que a la vida hi han sorolls que els tenim tan interioritzats que no som conscients que seriem capaços de reconeixe'ls només pel soroll que aquests produeixen.

Foto 3, tercer pas

Per a fer aquesta fotografia, seguint amb la foto que ja tenia en el segon pas, el que he fet a estat modificar-la una mica i deixar-la més al meu gust.
En el procès d'aquestes modificacions he seguit els pasos següents.

1. He anat a la caixa d'einas (que esta situada al costat esquerra de la pantalla) i he seleccionat l'opció d'eina de selecció lliure (que té forma de corda).
2. Amb aquesta selecció, he anat a la fotografia i he seleccionat la part del fons.
3. Desprès he seleccionat imatge, retallar selecció.
4. A continuació, me dirigit a l'apartat de filtres, he seleccionat distorcions i un cop allà he escollit el de grabat, de manera que, el fons de la fotografia queda difuminat i es centra més la imatge en les 5 noies que és el que ami m'interesava, per aquesta fotografia.
   
5. Finalment, he anat a eines, texto, editar text de GIMP i he escrit una paraula que ens identifica a totes.

I ja per acabar aquesta fotografia, he fet el mateix procès que en les anterior, és a dir, dirigirme a archiu, guardar com, guardar l'arxiu en un format jpg. i penjar-ho al bloc.

Espero que us agradin les modificacions.

Foto 2, segon pas

Un cop reduit el tamany de la imatge, he agafat la mateixa fotografia i la he modificat una mica.
Per a fer aquesta modificació he seguit uns pasos, que són els següents:

1. He anat a la barra d'eines, he seleccionat la casella on posa colors.
2. Dintre de Colors, he seleccionat l'apartat de colorejar.
3. Finalment he deixat els varems de colorejar en: - To: 180 - Saturació:60 Lluminositat: 0

Un cop realitzat això he fet com a les fotografies anteriors, he anat a arxiu, guardar com, l'he guardat en un format jpg. i tot seguit l'he penjat al bloc.

RETRAT

RETRAT D'UN COMPANY/A

Entre tots els meus companys/es el primer dia em va cridar l'atenció una noia que s'asseia una mica més endavant que jo.
A primera vista semblava una noia seria i amb caràcter, vaig tindre aquesta sensació perquè. sota el meu punt de vista, té les faccions de la cara molt marcades i li proporcionen un aspecte de serietat. També puc dir que és una noia d'estatura normal, ni molt alta ni molt baixa, prima i molt polida.
Em va cridar l'atenció el pentinat que portava, un monyo alt amb el serrell per la cara, el seu estil alhora de vestir, penso que se sembla al meu, no sé perquè però en certa manera em vaig sentir identificada amb ella, m'imagino que va ser perquè vaig trobar molts aspectes que s'assemblen als meus, en el sentit, que la gent acostuma a dir-me que a primera vista semblo una persona molt seria i "borde".
Avui dia, ja la conec una mica més, i podria dir que no té res a veure amb aquella noia que semblava a primera vista, és una noia sociable, simpàtica, una persona amb la que pots xerrar de diferents coses, amb caràcter això si, però aquell caràcter que penso que hem de tenir tots perquè no t'enganyin a la vida. Aquesta noia es diu Mónica Hom.

En definitiva, amb aquesta esperiència podria ratificar aquella dita de "Les aparences enganyen", perquè vaig veure uns aspectes d'una persona, i alhora de la veritat em vaig trobar amb tot el contrari.

Com organitzar un treball.

Durant la sessió del dia 30.10.09, vam començar la classe amb l'explicació de dos contes, en primer lloc, "La rateta que escombrava l'escaleta", aquest conte tracte sobre una rateta que escombrant l'escala es va trobar un diner i va decidir comprar-se un llaç i possar-se'l a la cua per estar més guapa, arrel d'això, molts animals es volien casar amb ella, però a ella no li agradava cap dels seus pretendents, fins que, en últim moment va aparìexer un gat i va decidir casar-se amb ell. El conte real acaba amb que el gat es menja a la rateta, però la meva companya va decidir canviar el final i dir que el gat era vegetarià i que tots dos van ser feliços.

En segon lloc, una altre companya va explicar un conte anomenat "La tortuga Robby", és un conte que no havia escoltat mai, però la forma en que el va presentar em va semblar molt interessant, va utilizar dues cartolines grans amb il·lustracions respecte al conte i va ser el mètode que va utilitzar per explicar-lo.

Un cop finalitzat aquests temes, una de les meves companyes va explicar quins eren els sorolls que escoltava a casa seva, tant a fóra com a dintre i els que escolta en el trajecte de casa a l'universitat.

Per finalitzar aquesta sessió vam agafar tots els treballs del llibre "Educació i vida quotidiana", el que la mestra va fer és una explicació de com hem de realitzar un treball i la seva organització, es va centrar en la portada i la bibliografia.
D'aquest dos punts va dir, a la portada a d'haver-hi:

• Nom de l'alumne.
• Nom del professor.
• Assignatura.
• Grup.
• Curs.
• FPCEE Blanquerna.
• Títol del llibre.
• Autor/a.

Dins del que es el treball:

• Índex: no s'ha de possar "pàg." i només hem d'escriure el número de la primera pàgina on comença el tema, no on el finalitza.
• Els apartats i subapartats de l'índex també es paginen.
• El treball ha d'estar a lletra 12 i amb un màxim de 1.5 interlineat.
• Les cites textuals o dites per algú s'han de col·locar entre cometes.
• Quan s'extreu una cita d'un llibre al acabar-la s'ha de posar el nom de l'autor entre parèntesis i l'any de l'edició.

Respecte a la bibliografia:

• Posarè un exemple de com esmentar un llibre d'on s'ha extret informació:

Bosch,E. (2004). Educació i vida quotidiana. VIC: EUMO.

• Quan es posa una adreça web, al final d'aquesta cal possar el dia en que s'ha extret aquesta informació.

Foto 1, primer pas

A aquesta foto no he fet gaires modificacions, simplement, la he retallat, he anat a la caixa d'eines (situada a l'esquerra del programa) i he seleccionat un tros de la imatge, tot seguit, he anat a imatge, retallar part seleccionada, i la part que no estava seleccionada a quedat eliminada de la fotografia, he reduit els seus pixels, seguint el mateix procediment que abans i la he penjat al bloc.

GIMP, foto 1

Durant aquesta classe hem après a utilitzar el programa GIMP, aquest és un programa que serveix per editar imatges digitals, dibuixos i fotografies. És un programa lliure i gratuit. També ens ofereix la possibilitat d'escriure en la majoria de fitxers gràfics, com són els jgp. gif,etc.

A partir d'aquest programa he pogut modificar aquesta foto, he obert GIMP, tot seguit e anat a archiu, obrir i he seleccionat una fotografia que tenia emmagatzemada a l'ordinador, aquesta tenia uns píxels de 2560 x 1920, i la he transformat en una pixelació més petita anant a imatge, escala de la imatge, i canviant les xifres a 350 x 263 píxels, per poder veure-la correctament al bloc.

Per acabar, he anat a archiu, guardar com, la he guardat en format jpg i finalment la he penjat aquí al bloc.

El racó de la música

Durant aquesta classe vam haver de crear una Blocosfera.

Segons la Wikipedia, una Blocosfera o Blogosfera també coneguda com a un món de blocs o univers de blocs, és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals webs, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura propia. Hom es refereix també a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.
El terme original (blogosphere en anglès) va ser creat per Brad L. Graham al 10 de desembre de 1999 com una broma. L'any 2001, William Quick l'utilitzà de forma molt més seriosa i des d'aquell moment és va començar a fer popular.


Nosaltres vam decidir crear la nostre blocosfera sobre la música. Creiem que és un bon tema perquè penso que té molts beneficis introduir als nens i nenes en el món de la música des de ben petits, inclòs des de que estan a l'úter matern. I una de les millors formes per apropar-los a aquest món és a partir de jocs relacionats amb la música, per aquest motiu, el nostre bloc té com a títol "El racó de la música".

Finalment, hem decidit exposar diferents activitats, amb les quals, l'infant treballarà la música al mateix temps que gaudirà de l'activitat.

Per veure el nostre bloc cliqueu aquí.

Contes infantils

Durant la sessió de divendres, dia 23.10.09, el primer que vam fer només arribar a l'aula va ser realitzar una enquesta, anònima, respecta a la nostre opinió sobre l'universitat. Tot seguit, ja vam començar amb l'activitat d'explicar contes.
Van haver-hi dues companyes que van fer aquesta activitat, la primera, va explicar un conte que es deia " El lleó gandul", el vaig trobar un conte molt entretingut perquè estava il·lustrat amb unes imatges que tenien volum, a part d'això, també hem va agradar molt la forma d'explicar el conte i que tenia un aspecte que els hi agrada molt als nens/es, m'entres s'explicava el conte hi havia troços en els que nosaltres (que representava que érem infants de 3 a 5 anys), cantàvem cançons.

Tot seguit, una altra companya va explicar dos contes anomenats "Els colors" i "La samarreta d'en Max". Aquests dos contes no els vaig trobar tan entretinguts ja que eren molt petits i molt llargs alhora d'explicar-los, penso, que un infant amb un conte així deixa molt ràpid de tindre interès per a escoltar-lo.

Un cop, acabada l'activitat vam veure unes pautes, i ens vam adonar, que per explicar un conte s'han d'intentar seguir unes pautes com per exemple:

• Hem de tenir clara la diferència entre llegir i explicar un conte.
• S'ha de treballar el conte abans d'explicar-lo, assimilar la història, que sapiguem el que succeeix durant tot el conte, etc.
• Si és molt llarg, intentar simplificar-lo, depenen de les edats dels nens/es.
• Triar els personatges principals i a partir d'aquí improvisar el que calgui.
• Començar a poc a poc i augmentar la velocitat.
• La veu del narrador ha de ser tranquil·la i reposada.
• etc.

Al finalitzar aquesta activitat, vam seguir amb l'activitat de l'entorn sonor, dues companyes van explicar quins eren els sorolls que sentien, alhora, dintre de casa seva, els del carrer quan estaven a dintre de casa i els del trajecte de casa a l'universitat.

Els hi va sorprendre la quantitat de sorolls que poden apreciar al mateix temps sense adonar-se, que si reflexionem una mica, tothom hauria de controlar tots aquells sorolls que fem durant el dia i, amb aquest motiu, potser la vida de la gent no seria tan estressant.

Una de les frases d'aquesta sessió que em va cridar l'atenció va ser la que va dir una de les meves companyes: "Em relaxo amb els sorolls". Aquesta frase em va sorprendre molt perquè jo sóc tot al contrari que ella, contra més sorolls hi ha menys relaxada estic i menys concentració tinc a l'hora de fer les coses. Tot i que penso que molta gent, com ella, es relaxa amb els sorolls perquè és el que sent constantment, perquè a la vida de tothom hi ha pocs moments de silenci.

Quins records tenim de la nostra infància?

Durant el seminari del dia 20.10.09, havíem de portar coses que ens portessin algun record de la nostra infància relacionat amb l'educació i la infantesa en general, un per un, vam anar explicant el què havíem portat i quins records ens venien al cap. Amb aquest exercici vam aprendre que de vegades tenim imatges equivocades sobre coses que recordem, ens pensem que una cosa és d'una certa manera (com una imatge, en concret, d'un llibre de la nostre infantesa), però quan al cap de molts anys ho tornem a veure és diferent a com ho recordàvem.
Avui dia, comparat amb fa anys enrera, guardem poques coses de la nostra infantesa, i aquelles poques coses que tenim hi són perquè els pares decideixen guardar-les com a un record dels seus fills, ja que, nosaltres amb cinc anys no tenim consciència suficient per a guardar-les i per saber quina importància tindran al cap de molts anys, el poder veure algú que tu has fet quan eres petit i tots aquells records que allò et produeix, ja que, aquests formen part de la nostra vida.

Al finalitzar aquesta activitat, dues companyes van exposar una notícia sobre actualitat educativa.
Van començar repartint una fotocòpia de la notícia a tots els companys, perquè la poguéssim llegir ràpidament i sapiguéssim de què anava. Aquesta portava com a títol "Educación becará a alumnos que acaben la ESO con más de un 8", la qual tracte com bé indica el títol, que el departament d'educació beneficiarà amb una beca de fins a 1200 euros a aquells estudiants que aprovin la ESO amb una nota superior al vuit.
Aquesta notícia, vista des de diferents diaris, podem veure que canvia el enfàsis que es dóna als titulars, cosa que és el que crida més al lector alhora de llegir una notícia, sobte que diuen quina és l'assignació màxima que donaran, però no deixa clar quin és el llindar per a poder demanar aquesta beca.

Va haver-hi una frase que hem va cridar l'atenció que va ser la següent:

" La beca alomillor no la demana la gent per no poder pagar els estudis, sinó perquè el adolescent no hagi de treballar i no hagi de portar un sou a casa".

Em va cridar l'atenció aquesta frase perquè al llegir la notícia jo no vaig pensar en aquesta possibilitat, però un cop sentida, penso que el tema de la beca potser molt útil per a aquella gent que vol que els seus fills segueixin estudiant, però no els hi ho recomanen perquè necessiten que es posin a treballar i portin un sou a casa per a poder tindre una vida digna, el que aquesta beca farà és aporta aquesta quantitat de diners que a moltes famílies els hi fan falta per a poder viure dignament.

Tot seguit, van explicar uns resultats sobre unes enquestes que tenien sobre el possible fracàs escolar, però van haver-hi dubtes respecte a ales dades que donaven. Perquè no sabem quins elements tenen coma preferència per a realitzar aquests tipus d'enquestes.

En definitiva, puc dir que un enriquiment de tot farà una persona més complexa.

Cultura Lliure

La cultura lliure és tota aquella creació i el moviment que la promou que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables els del pragramari lliure. Té els seus orígens en el Sofware lliure. El programari lliure és tot allò que pot ser utilitzat, estudiat o modificat sense restriccions, i que pot ser copiat o modificat sense cap o gaires restriccions per garantir el futur dels destinataris i els seus drets, un exemple és la Wikipedia.

Degut alguns detractors de la cultura lliure es van establir uns punts pels quals podem considerar una obra lliure, que són els següents:
- Podem utilitzar la obra i difrutar dels seus beneficis.
- Podem estudiar-la i aplicar els coneixements adquirits.
- Podem fer i distribuir còpies de la informació obtinguda.
- Per últim, podem fer canvis o millores.
Amb tot això, es pretèn separar el que és obra lliure del que no ho és.

A continució, se'ns van plantejar quatre situacions, de les quals haviem de saber quina és la que aplica la cultura lliure i buscar solucions per a resoldre-ho.

SITUACIONS QUE HEM DE RESOLDRE

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Trobo que aquesta situació és totalment incorrecta, ja que el professor exigeix quines són les bambes que han de comprar per a realitzar l'activitat de bàsquet, si parlem de cultura lliure, en aquest cas no deixa la llibertat per a què els alumnes escolleixin les bambes que ells vulguin, o fins i tot, les que els seus pares es podem permetre.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

En aquest cas, penso, el mateix que anteriorment, que el mestre no deixa la llibertat per a que els alumnes entrin al navegador que vulguin i utilitzen el programa que millor els hi va per a realitzar la feina, els exigeix que entrin al google i que facin la feina desde el Word. Hem de tindre en compte, que sempre que copiem una imatge d'internet al costat o a sota d'aquesta hem de possar el nom de la persona propietaria.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Desprès d'haver llegit atentament aquesta situació, penso que és incorrecta perquè el professor exigeix l'utilització del programa Power Point i , a més a més, la versió 2007, amb la possibilitat de que algun alumne no disposi d'aquesta versió sinó d'una més antiga i ja no podrà obrir el programa.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

En aquesta situació crec que si que s'utilitza la cultura lliure, ja que el mestre dóna l'opcio als alumnes d'escollir lliurement aquella postal que ells vulguin per als seus pares, inclòs, si algun alumne no en vol agafar cap no ho haurà de fer.